Tornar
0-1: Victòria d'ofici
L'Espanyol aconsegueix un triomf molt treballat i trenca la ratxa a casa del Levante
La victòria de dijous passat havia de revitalitzar l'equip i confirmar que està recuperant les sensacions i que vol augmentar el seu pols a la Lliga com més aviat millor. Pablo Machín ha demostrat en aquestes setmanes que seguirà fidel al seu llibre d'estil i que oferirà lleugeríssimes variacions. El partit contra el Levante es presumia, doncs, com un repte majúscul per recuperar l'autoestima. Possiblement per això, Paco López, tècnic local, volia que equip oferís dinamisme i velocitat des del primer moment. Buscava que aparegués el cansament del partit i del llarguíssim viatge davant el Ludogorets entre els blanc-i-blaus. Les primeres oportunitats van arribar del costat granota. Però l'Espanyol va recuperar l'alè a mitjans de la segona meitat i va assetjar la meta d'Aitor buscant inaugurar el marcador. Darder va tenir més presència a l'àrea i en el seu compte cal anotar un cop de cap proper que va desviar Vezo, un xut lleugerament desviat, un llançament al travesser i el lament de trobar-se totalment desmarcat en una contra que va completar Ferreyra sense veure’l i que va acabar en córner. Tot això en vuit minuts. No obstant això, del servei de córner va néixer el primer gol blanc-i-blau. Bernardo, entrant des de la segona línia, va empènyer amb l'ànima (i les costelles) un centre de Vargas que va acabar al fons de la xarxa.
La segona meitat va començar amb un Espanyol dominador dels espais i del joc. Controlava tan eficaçment que la grada va començar a xiular als seus i Paco López va introduir saba nova en atac: Sergio León i Borja Mayoral havien de donar-li més velocitat ofensiva als seus.
El conjunt de Machín es va mantenir molt sòlid en defensa, aclarint qualsevol intent local d'arribar a la porteria de Diego López. Dídac i Campuzano, amb dos tirs d’esquerra des del costat de l'àrea van poder sentenciar. L'Espanyol es va defensar amb ofici per aconseguir una victòria molt treballada i tallava, així, la ratxa del Levant, que no perdia a casa des del 10 de març.