Tornar
0-2: Remuntada!
L'Espanyol es classifica per a quarts després de donar la volta a l'eliminatòria gràcies als gols de Gerard i Baptistao
Perfecte. L'Espanyol va signar un grandíssim partit davant el Levante per aconseguir la classificació per als quarts de final de la Copa del Rei. El conjunt de Quique Sánchez Flores va ser capaç de remuntar l'eliminatòria gràcies als gols de Baptistao i Gerard i a un gran joc col·lectiu. Els blanc-i-blaus van jugar amb maduresa i molta intel·ligència per superar un rival que només va rematar una vegada entre els tres pals. Bravo, equip!
Va sortir l'Espanyol amb ganes de manar en el partit. El Quique havia advertit que havien de prendre la iniciativa, jugant amb el cor i el cap, per començar a inquietar un equip local que especularia amb el rellotge i amb l'avantatge en el marcador amb la qual van sortir del RCDE Stadium. El Levante, com era presumible, ho apostava tot a jugar a la contra. Sense pressa, ordenats defensivament per condemnar els errors visitants i a córrer aprofitant la velocitat de Nano i Samu. Així la pilota va estar més a camp del Levante que en el terreny blanc-i-blau i així va ser com Gerard va veure l’arrancada de Baptistao, li va llançar la pilota en profunditat, i es va plantar sol davant Raúl per superar-lo en la seva sortida. El 0-1 posava l'escenari desitjable. Començava un altre partit: el d'aguantar el tremp, dominar els nervis i jugar amb intel·ligència. Així va néixer la segona gran ocasió visitant: després d'una conducció de Jurado la pilota va acabar, amb metres per davant, a peus de Gerard i el seu xut es va estavellar al pal. Segona oportunitat clara i nou ensurt per als locals que ja es començaven a impacientar perquè no era això el que esperaven.
A la tercera, va arribar el segon gol: aquest cop Gerard sí que va aprofitar una errada en un rebot defensiu local per donar-li la volta al marcador amb una hora de joc encara per davant. Baptistao va tenir el tercer poc després però la seva rematada va marxar lleugerament desviada el que va provocar l'alleujament a la grada, però també clares mostres de desaprovació per al joc dels locals que en mitja hora havien dilapidat l'avantatge que portaven de Barcelona.
S'intuïa que el descans portaria canvis a l'onze local i els va portar. Ivi i Boateng van entrar per donar-li més profunditat i presència a l'atac granota. No obstant això, van trigar a despertar. Una rematada de Jason al travesser va posar un instant d'il·lusió, però sense la continuïtat esperada, encara que a partir d'aquest instant el partit va entrar en una fase d'incertesa i interrupcions. Baptistao va tornar a tenir una carrera en avantatge però va acabar envoltat de defenses i no va poder rematar amb seguretat.
L'Espanyol va jugar amb una maduresa tremenda la segona part: va accelerar el joc quan era necessari, va posar pausa per rebaixar l'ímpetu local i va saber administrar a la perfecció la seva renda en uns minuts finals que, a diferència d'altres partits, es van consumir sense excessiu patiment pel bé dels cors dels aficionats blanc-i-blaus.