Tornar
0-3: ... I la quarta
L'Espanyol suma 12 punts en quatre jornades consecutives després de superar a la UD Logroñés
Mai, en els seus set enfrontaments a Logronyo, tots a Primera, l'Espanyol havia superat al conjunt local. Mai. Només tres empats. D'aquell Logroñés dels 80 i els 90 no queda res. Ni el vell Las Gaunas, ni restes d'aquell club que va haver de dissoldre’s pels deutes acumulats. El nou equip que representa a la comunitat va aconseguir l'ascens a Segona A la temporada passada i busca assentar-se aquest any. Després d'un inici amb dubtes, va aconseguir sumar sis victòries consecutives, cosa que ha destacat Vicent Moreno al llarg de la setmana, per sobre de les derrotes seguides que acumula ara. Així que hi havia prou arguments com perquè els blanc-i-blaus sortissin des de l'inici a buscar els tres punts.
La UD Logroñés tenia clar que havia de juntes línies, pressionar el màxim possible i posar-li velocitat a qualsevol acció ofensiva per enxampar l'Espanyol desguarnit. Sabien els de La Rioja que només d'aquest esforç col·lectiu podrien sortir les opcions d'aconseguir un bon resultat sobre la malparada gespa del nou Las Gaunas. A això es van aplicar amb intenció des del primer moment, però els blanc-i-blaus no volien sorpreses i van buscar manar des del principi. Fins a tres bones aproximacions a la porteria de Dani Giménez abans del gol de RDT van tenir els catalans. Però el golàs del killer, una extraordinària falta directa, va confirmar la seva qualitat i es va convertir en una llosa per als locals. Només un cop de cap d’Olaetxea al pal dret de Diego López va posar un 'ai' a la grada.
L'Espanyol va imprimir una marxa més al joc d'atac i, abans de la mitja part, encara caldria anotar un cop de cap de David López lleugerament desviat, una extraordinària acció de RDT i el segon gol visitant -Darder, de cap- després d'un gran centre d’Óscar Gil.
Per si de cas, en la segona meitat, l'Espanyol va tirar d'empenta des del principi per evitar sorpreses. Javi Puado, en una acció personal, va col·locar el tercer que deixava el partit sentenciat.
Una mica després, i amb ple domini tant posicional com de joc, Wu Lei va posar a prova de nou al porter local, i de nou, va treure una mà prodigiosa per desviar la seva rematada.
Els locals van treure forces per seguir acostant-se a la porteria de Diego López, però totes les seves jugades acabaven diluïdes per la bona feina i la intensitat defensiva dels blanc-i-blaus que, per fi, van poder assolir aquesta temporada quatre jornades consecutives sumant els tres punts.