Tornar
0-3: Ofici
L'Espanyol supera amb paciència l'Albacete en un partit intens i molt travat durant moltes fases
L'Espanyol va arribar al Carlos Belmonte amb l'avís inequívoc que no havia de confiar-se. Vicente Moreno ho havia repetit una i altra vegada: no calia mirar la classificació, sinó posar-se la mentalitat de treball davant un rival que esgota les seves opcions de sortir de la cua en una cursa a la qual cada vegada li queden menys etapes. I dit i fet. Premonitori. El partit que esperava era espès, dens, complex de jugar, sense massa espais i amb un Albacete que defensava cada metre amb intensitat i coratge.
L'Espanyol va trigar a trobar-se còmode en aquest escenari, però cada vegada que trobava una escletxa s'acostava amb perill. El primer avís el va donar RDT al controlar una passada en profunditat de Keidi. La seva rematada va ensopegar amb el cos de Tomeu Nadal, que va sortir a la desesperada per fer encara més curta la distància amb els seus defenses. Una jugada posterior de Puado no va trobar rematador i un altre atac blanc-i-blau va acabar amb un rebot a peus de Embarba. Tomeu Nadal el va atropellar en la seva sortida. Penal. No hi va haver ni protestes. RDT va assumir la responsabilitat i va posar en avantatge l'Espanyol.
Després del descans, l'Espanyol va seguir madurant el partit, posant pausa i vertigen quan ho necessitava i va buscar la manera de tancar-lo com més aviat millor. Calero, en un córner, va posar el segon i va certificar la sentència. Encara quedaven molts minuts, però sobre la gespa es va mantenir la sensació que els blanc-i-blaus imposarien un sever control en un partit en el qual es va haver de retirar lesionat en una espatlla Óscar Gil. Omar, el jove jugador de el filial, va temperar els nervis i no es va deixar portar per la pressió. El tercer gol, una altra vegada RDT, va servir per certificar la quarta victòria consecutiva en aquesta recta final i sumar el desè partit, també consecutiu, puntuant.