Tornar

1-0: Sense premi

Un gol d'Isi, al 88, frustra l'intens treball blanc-i-blau a Vallecas

Vallecas, amb o sense públic, segueix sent un escenari vinculat al futbol intens, de lluita, de lluita sense quarter, pur futbol de carrer i fang. I el Rayo apel·la a aquest esperit d'equip indomable per mantenir una ratxa de resultats positius al seu estadi que manté des de principis de març. Possiblement per això, l'Espanyol va ser més prudent des de l’inici. Intuint les escaramusses locals, els blanc-i-blaus es van donar suport col.lectiu per dificultar el nombrós atac que proposa Iraola als seus jugadors quan tenen la pilota.

Amb aquestes pautes, no és d'estranyar que el partit es travara des del primer minut i que, fins al final, es quedés amb uns números mínims pel que fa a ocasions. Els defenses es van imposar als davanters. Així de gràficament ho va resumir tot Vicente Moreno per explicar un partit que no va tenir ni un segon de pausa.

Durant molts minuts, a l'Espanyol li va costar arribar a la meta de Dimitrievski i al Rayo no li va quedar més que intentar-ho des de lluny, a la desesperada i confiant que un rebot li pogués afavorir.

Control. Pur control. Ningú volia perdre la posició. Ningú volia arriscar. Tot era tensió i pressió per dificultar al rival.

I així va seguir en la segona meitat, encara que l'Espanyol va fer un pas endavant i poc a poc va anar controlant el joc. Ni RDT ni Puado van poder acabar de rematar una centrada de Vargas només reiniciar-se el partit. Puado i Calero, minuts més tard, van rematar al fons de la xarxa en una jugada embolicada que va acabar anul·lada, encara no se sap si per posició antireglamentària del davanter o falta al porter.

El partit va entrar llavors en una fase d'alternatives que es diluïen en els metres finals per la precipitació. Semblava la tònica definitiva, el que seguiria succeint. I quan el partit semblava inamovible, una centrada des de la dreta la va rematar fort i ajustat al pal Isi per posar en avantatge als locals a punt d'entrar ja en el descompte. El decidit atac final blanc-i-blau es va trobar amb la pobladíssima defensa local que es va multiplicar per aguantar el resultat.