1-0: Sense sort
L'Espanyol va acabar arraconant el València i va estavellar dues pilotes als pals, però es va anar de buit de Mestalla
Clàssic a Mestalla. Un d'aquests partits repetits una i altra vegada al llarg de la història de la Lliga. En una d’aquelles tardes o nits que tothom estava pendent del transistor i de les notícies que arribaven des d'altres camps. Però aquesta vegada, amb l'escenari sense públic i sense més crits que els dels jugadors. I avui, en aquesta oportunitat, s'enfrontaven dos equips que no travessen els seus millors moments, però tots dos anaven a la recerca d'una victòria que alleugi la seva situació. Els blanc i blaus tractaven de consolidar una millora que no acaba d'arribar pel que fa a encert rematador, mentre que els locals, esgoten les seves opcions d'intentar arribar a una plaça europea la temporada que ve, just en un any en què van apostar per un bloc ple d'estrelles per garantir-se un forat a la Champions, cosa que ja no aconseguiran. No obstant això, els primers 45 minuts van permetre veure que l'Espanyol genera prou joc d'atac però falla en l'últim remat. Li va passar a Wu Lei un parell de vegades, a Embarba després d'una bona acció de Pipa i a RDT que, en un mà a mà, Cillessen va tancar amb un cop amb la mà propi d'un porter d'handbol. Entre mig, en una contra, Gameiro va tenir prou amb guanyar l'esquena de la defensa per superar a Diego López en la seva sortida. Primera oportunitat i marcador a favor, cosa que no havien aconseguit abans els davanters blanc i blaus. Precisament, poc després, Gameiro, tal i com havia fet abans, va aguantar fins al final i va acabar assistint de taló a Ferran, que va apuntar molt lluny de la porteria.
La segona meitat va començar amb un Espanyol més entonat i decidit a buscar un millor resultat. Embarba, en dues oportunitats, va fregar l'èxit. El seu primer xut va acabar ajustat al pal i el segon, impactant amb la base del pal. L'equip va fer un pas endavant i va anar guanyant terreny al València. A poc a poc es va anar apoderant de la situació i Vargas va tenir una altra oportunitat que va acabar estavellant-se al travesser, però no hi ha manera. Massa infortuni una altra jornada més.