Tornar
1-0: Sorpresos
Un gol de falta directa de Damián acaba amb les esperances de l'Espanyol en un partit igualat
L'Espanyol va marxar de Getafe amb la sensació que, un partit que apuntava a les taules finals, es va complicar per un inapel·lable gol de falta de Damià. El partit, que fins aleshores discorria totalment parell i absolutament controlat, va acabar amb una derrota blanc-i-blava.
Després de l'impuls aconseguit fins ben entrada la segona meitat de la Lliga, Getafe i Espanyol arribaven al xoc de l'Alfonso Pérez amb la idea de recuperar l'eficàcia en atac. Els locals, amb quatre derrotes en els últims cinc partits, volien rescatar la intensitat que els havia col·locat a les portes de la zona noble de la classificació, mentre que els blanc-i-blaus, tot i la derrota de diumenge passat a València, esperaven estirar el bon nivell de joc exhibit i ampliar els guarismes aconseguits fora del RCDE Stadium.
Quique havia advertit, el dia abans, que confiava que l'equip tornés a encadenar una bona ratxa de resultats per acabar la temporada amb il·lusió. Per començar, el tècnic gairebé va calcar l'onze titular de Mestalla. Aquest cop Piatti es va quedar fora i en el seu lloc va sortir d'inici Baptistao.
La veritat és que el partit va arrencar amb precaucions al voltant de les dues porteries i un joc de control que es va estendre al llarg de la primera meitat. Una bona acció de Pau, a una centrada de Remy, i una rectificació, després d'un error, de Guaita van ser les millors ocasions d'uns 45 minuts intensos i amb alternances en el joc.
La segona meitat, però, va començar amb la mateixa intensitat. Però una canonada de Damián ho va canviar tot. Una falta centrada, però molt allunyada, i que va acomodar una i altra vegada Fajr reclamant l'atenció de tothom es va convertir en un xut final de Damián que es va colar al costat de l'esquadra de Pau. Inapel·lable. Inabastable.
El Getafe es va sentir còmode amb el resultat a favor i va començar a travar el joc amb disciplina tàctica i esforç. I quan més sencer semblava el conjunt madrileny, Flamini va marxar al carrer per dues grogues gairebé consecutives, fet que va obligar Bordalás a modificar un tant el seu plantejament.
Quique també va fer el mateix i va posar tota la pólvora i talent que va poder al camp. Sergio García, Gerard i Baptistao van acabar fixant als puntes locals. Així va néixer una bona ocasió per al set blanc-i-blau que no es va concretar per l'encert local. D'aquí, fins al final, lluita, coratge i la sensació que s'escapava un partit que va estar durant molts minuts totalment controlat.