1-0: Victòria afortunada
Un gol fabricat entre Gerard i Piatti dóna la victòria a l'Espanyol
L'Espanyol va recuperar la seva versió més efectiva per emportar-se els tres punts davant el Getafe i alçar-se a la zona còmoda de la classificació on es troben un bon nombre d'equips. Un gol de Gerard, després d’una passada de Piatti, va servir per derrotar un rival que tampoc va inquietar en excés. Amb patiment i treball, com és habitual, els pericos van amarrar el triomf.
Es va trobar l'Espanyol amb un Getafe conservador que va decidir no arriscar ni un mil·límetre. L'equip que dirigeix José Bordalás, que arribava al partit sense la urgència de puntuar, va optar per replegar-se en defensa -com és habitual- i fiar la seva sort a alguna contra o a l'estratègia que aquesta temporada li està reportant molts gols. Davant d'aquesta tessitura, l'Espanyol es va veure obligat a assumir el control de la pilota i a intentar construir jugades de perill amb paciència per trencar la fèrria línia defensiva dels visitants.
Amb Hermoso i Jurado com a novetats a l'onze, el conjunt blanc-i-blau va sortir amb força determinació a la recerca del gol. Aaron ho va intentar amb un xut des de la frontal que Guaita va rebutjar a córner i, poc després, el travesser va evitar el primer gol d’Hermoso. Ni la temperatura ni l'ambient a les grades ajudaven molt, però l'Espanyol semblava tenir el partit sota control. No obstant això, tot va canviar en una contra del Getafe que, de forma miraculosa, no va acabar en gol. Ángel, molt generós, va cedir a Molina que es va topar amb un incommensurable David López. Aquesta acció va fer florir alguns nervis i dubtes en el conjunt blanc-i-blau que va perdre l'ordre i la concentració mostrats des de l'inici.
Tot i que els de Quique Sánchez Flores continuaven dominant la possessió, no semblaven sentir-se tan còmodes. Només Darder, amb un xut llunyà, i Sergio García, després d'una bona passada de Piatti, van crear cert perill davant un rival que es va mostrar molt sòlid en defensa i seguríssim en les accions d'estratègia.
La segona part va començar amb una novetat important a l'Espanyol. Javi Fuego, amb una groga, va deixar el seu lloc a Marc Navarro. El canvi va provocar que Víctor Sánchez passés al centre del camp en companyia de Darder, una parella inèdita fins al moment. L'arrencada va ser un calc del de la primera part. El Getafe, clar estava, no arriscaria i l'Espanyol es veia obligat a assumir tota la iniciativa. El partit transcorria per uns camins perillosos, perquè els locals no acabaven de trobar la fórmula per imposar-se al seu oponent. Malgrat això, aquesta vegada, la sort va estar del costat blanc-i-blau. Gerard va desviar lleugerament una falta llançada per Piatti per superar Guaita. La mateixa sort va somriure als blanc-i-blaus poc després en una jugada d'estratègia que no va acabar en el gol de l'empat per molt poc.
Tocava assegurar el resultat, aplicar-se en defensa i tractar d'aprofitar alguna de les opcions que es poguessin donar. La presència de Melendo, en aquest sentit, va ser molt bona per a l'equip. El '14' perico va canalitzar les contres blanc-i-blaves i va col·laborar activament en defensa quan més ho necessitava l'equip. L'empenta i la força van ser els millors aliats de l'Espanyol en el tram final del partit per conservar l'avantatge i sumar tres punts molt importants.