Tornar
1-1: Domini i empat
L'Espanyol no va perdre la fe davant un Granada que es va avançar i va defensar la seva renda
L'últim partit de la jornada 29 va tenir els ingredients que apunten que aquest final de Lliga estarà ple de nervis. Els dos equips tenien molt en joc. El Granada, fidel als anys que porta a Primera, s'aferra a aquest esprint final per recuperar el terreny que ha perdut en la primera volta. Així ha passat fins ara i així es presumeix que seguirà sent. El mercat d'hivern li ha permès variar substancialment l'onze titular que tenia. I si a sobre es veu apurat, l'empenta de la grada també ajuda. La veritat és que durant molts minuts, el partit va resultar anodí. L'Espanyol no passava dificultats més enllà de la fúria dels locals que sabien que el seu intent de sortir de la zona baixa passava, ineludiblement, per una victòria. Malgrat això, el seu joc no fluïa i sobre, Barral va deixar en inferioritat al seu equip a la mitja hora de joc, el que va suposar una espoleta més per als que es van quedar al camp, especialment per Rochina que es va encarar un parell de vegades amb el col·legiat.
L'Espanyol consumia els minuts amb zero aclaparaments enrere i amb ocasions a l'àrea local que es diluïen entre la poblada defensa del Granada que va tractar de tancar tots els buits possibles. Gerard, en un parell d'ocasions, i una altra d'Asensio, semblaven presagiar que els blanc-i-blaus trobarien el premi.
El col·legiat, molt discutit des del xiulet inicial, va passar per alt el que semblava una clara agressió d'Andrés Fernández a Hernán, en utilitzar la cama per colpejar al davanter de l'Espanyol en una pilota que ja tenia controlada. Una acció molt complicada per al col·legiat que cinc minuts abans ja havia expulsat Barral. Poc després va arribar el segon error que va condicionar la primera meitat: en una pugna entre Success i Javi López, el lateral blanc-i-blau se’n va a terra i perd la bota en el que sembla una clara falta. L'àrbitre deixa seguir i la passada final per Rochina serveix perquè el davanter superi Pau en l'únic xut entre els tres pals en tota la primera meitat.
El guió de la segona part ja semblava clar des d'abans de començar. El Granada s'anava a buidar físicament tancant buits, però sense renunciar al contraatac. Amb Rochina, El Arabi i Success tenien prou per muntar un contraatac a la mínima i això farien.
Burgui ho va intentar al quart d'hora, en una pilota que va sortir fora per poc. I uns segons més tard, Álvaro, en un córner, la va rematar de cap desviada.
Els locals es van dedicar a contemporitzar el joc tot el que van poder, a allargar els segons i a torpedinar totes les jugades a força de batzegades i traves. L'Espanyol va caure en aquesta mena de teranyina durant molts minuts i no va aconseguir desfer-se amb la velocitat d'altres vegades. Els seus intents es morien davant d'una cada vegada més poblada defensa local, com una rematada de Mamadou, entre els centrals, que Andrés va enviar a córner o un més d'Óscar Duarte que es va escapar per poc.
La pilota seguia rondant la porteria local i Hernán Pérez va armar una centrada buscant Gerard i es va trobar amb la rematada de Beraghi que va introduir la pilota a la seva pròpia porteria.
Aquest gol feia justícia al domini blanc-i-blau i premiava, almenys, l'esforç d'un equip que va es reposar a les contrarietats i que li va permetre emportar-se un valuós punt de Granada.