1-1: Empat al Ciutat de València
L'Espanyol s'avança al marcador amb un gol de Puado, però Dani Gómez tanca un partit desbocat a la recta final
A l'Espanyol se li va escapar un partit que tenia controlat i va marxar del Ciutat de València amb la sensació de que va merèixer més premi. Va tenir ocasions per haver sentenciat abans del final, però també va veure com tot l'estadi reclamava un penal, en els darrers instants, per una caiguda a l'àrea de Dani Gómez.
En qualsevol cas, el que es va veure des del principi del partit va anar a dos equips molt posicionals. Col·locats amb la idea de no perdre la ubicació, de no perdre la concentració, de no cometre errors. Per tots dos, els tres punts en joc eren un botí molt gran i tranquil·litzador, sobretot, si es recordava la rua que va ser el partit de la primera volta (4-3, amb alternatives al marcador per als dos equips). I així es va veure un partit carregat de tempteig, de domini altern, en què les defenses tenien molt clar com anul·lar el rival. L’Espanyol sabia que, si deixava metres lliures i espai per córrer, el Levante li complicaria la vida. Per això no hi va haver ocasions clares els primers 45 minuts. Un punt d'intranquil·litat davant d'una falta que llançaria Bardhi, una contra avortada amb una caiguda de RDT dins de l'àrea local que l'àrbitre va dissipar amb un gest insistent que no era una acció punible i per al final un xut de Darder des de fora de l'àrea que va fregar el pal. Només això.
Després del descans tot apuntava que el partit es podria accelerar. Darder va trobar un passadís interior per filtrar una bona passada a Puado i el davanter català no va fallar. 0-1. Poc després Vilhena va picar de cap al pal i la pilota no va acabar de trobar un nou rematador. L'Espanyol buscava dominar, però no acabava de trobar la fórmula de traduir-lo al marcador. Al contrari, un rebuig poc afortunat a l'àrea petita va possibilitar la rematada de Dani Gómez per tornar les taules al marcador. D’aquí fins al final, el partit va embogir. Velocitat, imprecisió i vertigen determinaven un partit que es va omplir de nervis i es va desbocar fins al xiulet final.