Tornar
1-1: Empat d'esperança a Utrecht
Un Espanyol en construcció comença a mostrar les seves credencials tot i la falta de rodatge de l'equip
Tot just una hora abans de l'inici del primer partit de la gira per Holanda, arribant a Utecht, l'expedició blanc-i-blava va rebre la trista notícia de la mort de Ramon Condal, expresident de l'Espanyol, directiu, conseller, vicepresident de diferents àrees i vicepresident adjunt a la presidència fins que a l'estiu de 2011 va ser elegit pels accionistes com el 26è president de l'Espanyol. La tarda començava malament. Molt malament. Molt trist. I ni tan sols el partit de futbol anava a alegrar-la. Independentment del resultat, entre els aficionats, aquesta irreparable pèrdua va arribar com un cop en un moment de creixent il·lusió. I gairebé com si fos una premonició, l'Espanyol, que va portar braçalet de dol en memòria de l'expresident Condal, va començar per sota en el marcador molt aviat. Sebastien Haller, el davanter de referència de l’Utrecht, el pitxitxi de la temporada passada, va tirar d'olfacte i ofici per endevinar per on passaria una pilota morta dins l'àrea en un córner per batre Roberto. D'un córner va arribar el primer cop. Però això no va fer efecte en un Espanyol que, malgrat tenir a més de mig equip titular de la passada temporada, es va acompanyar dels nous fitxatges (Piatti, Baptistao i Jurado) en atac per acostar-se a la porteria local.
Una bona centrada de Jurado després d'una notable acció personal, va acabar amb una rematada de Baptistao que va fregar el pal. I tot just uns minuts després, una centrada d'Hernán Pérez també va acabar amb una altra rematada de l'italobrasiler que va fregar el travesser. Dues ocasions claríssimes, molt més que les dels locals, no van trobar porteria.
Com era de preveure, Quique Sánchez Flores va tirar de canvis només començar la segona part. Reyes va aprofitar un rebuig fora de l'àrea per batre Nijhuis amb la cama dreta. L'empat igualava el marcador i deixava la sensació que l'equip podria seguir creixent conforme passessin els minuts. Els locals, per la seva banda, van intentar mantenir més la possessió i buscar les accions individuals aprofitant el seu punt de preparació (comencen la Lliga la setmana que ve). Gerard Moreno no va arribar a una passada en profunditat davant el porter, però va evidenciar que l'equip, a falta de més continuïtat en el joc, sí que tenia intensitat i se'l va veure en tot moment equilibrant la seva posició sobre el terreny de joc. De fet, cada minut que passava donava la sensació que l'equip anava a més i va acabar jugant més minuts al camp del rival que defensant la seva porteria, davant un rival que va acabar la passada Eredivisie en cinquena posició i va ser finalista de la Copa d'Holanda . Ciani, primer, i Reyes, en la continuació de la jugada, no van encertar en l'últim minut.