1-1: Punt competit
Els blanc-i-blaus s'avancen en un gran primer temps, però un gol de Saúl just a la represa obliga a el repartiment de punts
Consumada l'eliminació a l'Europa League, el RCD Espanyol de Barcelona tornava a centrar-se en el seu objectiu prioritari: Laliga. L'equip blanc-i-blau, que es va acomiadar amb honor de la competició europea, rebia al RCDE Stadium a l'Atlètic de Madrid, un dels grans de la competició que aquesta temporada està sent més irregular que en anteriors. Cada partit és important i sumar els tres punts és pràcticament una obligació per poder seguir lluitant per la permanència. És igual l'envergadura del rival, l'important és el triomf.
Condicionat per l'absència dels seus dos migcentres titulars (Marc Roca i David López), Abelardo va haver d'improvisar un doble pivot amb Iturraspe i Víctor Sánchez (igual que a Wolverhampton). La resta de l'onze, l'habitual de les últimes jornades amb la presència de Wu Llei pel golejador europeu Calleri i del recuperat RDT. Bufandes a l'aire, abraçada unitària i amb convicció a per la victòria. El partit va començar amb ensurt, però Diego López, amb una parada més pròpia de futbol sala, va evitar el gol de Correa. Buf. Ensurt per anar posant a prova els cors. Els blanc-i-blaus van reaccionar bé i es van presentar dues vegades consecutives a l'àrea amb molt perill. El retorn de Raúl de Tomás va suposar una injecció de confiança per als seus companys i afició i un motiu majúscul de preocupació per als seus adversaris. El madrileny no ho va fer gens malament. Els seus companys es van encomanar de la seva convicció i així va arribar el primer gol en què van intervenir Darder, Iturraspe, Javi López, Wu Llei i De Tomàs, que va comptar amb la col·laboració de Savic. Víctor Sánchez va estar a punt de marcar el gol de la temporada amb un xut amb l'esquerra que Oblak va repel·lir a córner amb l'ajuda de el travesser. El porter matalasser va tornar a demostrar els seus reflexos en un xut llunyà de Embarba. L'Espanyol va completar un primer temps notable i va ser superior a un Atlètic, que va ser desapareixent amb el pas dels minuts.
No obstant això, el treball del primer temps es va tòrcer en uns segons. Falta lateral, mal refús i gran gol de Saúl per posar l'empat al marcador. L'Atlético va passar d'un estat gairebé letàrgic a sentir-se amo del partit. L'Espanyol, en canvi, va començar a tenir dubtes, nervis i no era capaç d'arrencar. Els visitants van rematar dues vegades al pal en una jugada embolicada que bé va poder significar el segon. Simeone va gastar relativament ràpid els seus canvis, mentre que Abelardo va posar a Darder al mig de camp i va fiar la victòria a la parella Calleri-RDT. Alberola Rojas va poder expulsar Felipe en una clara falta sobre Calleri, però va optar per no sancionar el defensa visitant. En un desenllaç emocionant i tens, Bernardo va tenir dos cops de cap que van poder significar la victòria perica, encara que els matalassers també van rondar la victòria en una acció de Vitolo que va salvar Diego López pel repartiment de punts definitiu.