Tornar
1-1: Un punt de justícia
L'Espanyol va empatar al final un partit que es va posar difícil per un injust penal en contra
Els últims minuts estan començant a ser rendibles per a l'Espanyol. Un gol de Baptistao, just abans del descompte, va permetre que els blanc-i-blaus marxessin amb un punt més que merescut del camp del Levante. Baptistao va encertar i va posar les taules en un partit que els blanc-i-blaus haurien d'haver resolt molt abans. L'empat, però, no deixa content a cap dels dos equips.
Hi havia examen doble al Ciutat de València. Per als locals era el moment d'aprovar per intentar equilibrar les notes de les últimes setmanes que l’estan acostant al suspens. Per als blanc-i-blaus, era el moment de ratificar si les últimes notes aconseguides li permetran acostar-se al notable a final de curs. En qualsevol cas, era un partit amb recel per a tots dos.
Els de Quique van començar amb mal peu. Sergio García va notar unes molèsties a l'adductor dret durant l'escalfament i se'n va anar directe al vestidor. L'alineació es va haver de recompondre. I Baptistao va sortir en el seu lloc per formar parella amb Gerard. Els mals van seguir poc després. Un xoc de Diego López a l'intentar rebutjar una pilota el va estirar a terra sense consciència. Els jugadors van veure la gravetat del moment i durant cinc minuts l'angoixa va planejar pel camp del Levante. Doctors, assistències, lliteres... Només quan se'l va veure incorporar-se per sortir de la gespa i estirar-se a la llitera es va respirar amb alleujament. I d'allà, a l'hospital, d'on van anar arribant notícies positives, encara que amb la lentitud i la prudència que marquen els protocols mèdics.
Fins a aquest moment, el partit havia estat molt sobri, molt tàctic, molt travat, molt treballat. Muñiz va ajuntar les línies, va tancar tots els espais i el Levante només es va estirar, com un centpeus, en atac. Tots junts. Més avall que amunt. I així l'Espanyol va anar voltant la porteria d'Oier amb ocasions, però sense punteria. El major ensurt local va arribar en el descompte de la primera meitat, quan ni Gerard ni Baptistao van arribar a una centrada de Granero i el mal refús d'un defensa va gelar l'alè de la grada.
Després del descans s'intuïa que el Levante estrenyeria l'accelerador. L'empat li servia de ben poc. I es va trobar un regal: d'un clar fora de joc que l'àrbitre va ignorar va arribar una caiguda d’Ivi dins l'àrea que Morales es va encarregar de transformar des del punt de penal. La indignació blanc-i-blava va ser màxima i les protestes, unànimes.
El Levante havia fet el més difícil i a l'Espanyol li quedava remar contra corrent, que no era poc. I una altra vegada a tractar d'aixecar un partit en què va tenir el protagonisme durant molts minuts. Baptistao ho va aconseguir i va ajudar a sumar una nova jornada invictes.