Tornar

1-2: Remuntada exprés

L'Espanyol va sumar la primera victòria de la temporada gràcies als gols de Ferreyra i Granero

Éibar i Espanyol es jugaven, en la quarta jornada, aconseguir la primera victòria de la temporada. Els locals estrenaven les noves instal·lacions de l'històric Ipurúa, nou himne i l'entusiasme de tornar a casa després de gairebé quatre mesos. Les tres primeres jornades les han jugat fora i en l'ambient es notava ganes de festa i de recuperar el fortí local.

Fidels al seu estil, l'Eibar és com la prova del cotó, els locals segueixen sense enganyar i aposten pel futbol vibrant, veloç i físic per arribar com més aviat millor a la meta visitant. Per això, cada aproximació s'ovacionava com l'avantsala d'un gol. La veritat és que els primers 45 minuts es van caracteritzar per un joc travat, amb alternatives i un continu anar i venir de la pilota d'un costat a un altre. Sense gols, el destacable va ser comprovar la intensitat local i la rèplica igual de contundent dels blanc i blaus.

La segona meitat va començar amb una bona aproximació de Darder que va culminar amb un xut desviat. L'Espanyol es va conscienciar que havia de posar una marxa més en atac per incomodar i inquietar als 'armers' que patien quan el joc fluïa i que, per contra, gaudien amb l'intens cos a cos que reclama el seu tècnic. Fruit d'aquesta guerra de guerrilles va néixer el primer gol local. Una falta lateral llançada per Orellana va acabar al cap de Ramis, el remat poc ortodox va acabar al fons de la xarxa.

A partir d'aquí, més del mateix: l'Eibar s'anava a defensar amb ungles i dents i per això es va preparar Mendilíbar, que va reforçar la defensa a la recerca de refredar el partit. No obstant això, Vargas, que va entrar poc abans, va posar una pilota a l'esquena de la defensa local i Ferreyra va aprofitar el seu innat olfacte golejador per batre Dmitrovic, tot i que no va poder celebrar-ho perquè des del terra va demanar el canvi. L'empat posava nova incertesa en el marcador al tram final, però sense temps per paladejar, Pedrosa va buscar la línia de fons i va assistir per Granero, que no va tenir més que empènyer al fons de la xarxa malgrat l'oposició dels centrals.

Els minuts finals van ser d'un patiment màxim. Naldo va veure la segona groga en una jugada dubtosa i l'Espanyol va haver de esforçar-se al màxim per aguantar l'empenta final de l'Eibar. Victòria patida i tres punts per començar una setmana molt intensa.