Tornar
1-2: Una victòria de caràcter
L'Espanyol supera el Mallorca en un partit molt seriós, competit i en el qual va haver de lluitar fins al final
Històricament els partits entre Mallorca i Espanyol han tingut tensió, intensitat i un punt d'impaciència entre tots dos equips. Amb els anys s'han generat rivalitats i nerviosismes mal dissimulats. I aquesta vegada no seria menys. A Mallorca esperaven l'Espanyol amb moltes ganes. Moltes. Fins i tot des del punt de vista de les matemàtiques: la possibilitat de deixar al teu rival més directe a vuit punts de distància en l'inici de la segona volta era un ingredient massa llaminer com per no assaborir-lo amb antelació. En qualsevol cas, el que es va veure al camp van ser els ingredients que s'esperaven de tots dos equips. Els locals creixen a partir del domini al mig del camp i arriben a l'àrea rival amb molts rematadors. L'Espanyol, per contra, sabent això, havia de frenar aquests impulsos i tractar que aparegués la seva qualitat en els metres finals.
A partir d'aquestes premisses, els dos equips van arribar a la mitja part amb dues clares oportunitats en cada costat. Les dues de Amath les va desbaratar Diego López. La de Darder va sortir fora i la de Puado, de cap, després d'una falta lateral, va acabar dins de la porteria de Reina. Aquest 0-1 va permetre als blanc-i-blaus controlar amb serenitat els últims minuts de la primera meitat, en l'últim impuls local.
L'Espanyol va sortir millor en la segona meitat i Miquelon va obligar a lluir-se a Reina gairebé en el primer minut. Tot semblava sota control quan Antonio Sánchez va deixar la pilota morta a peus de Amath, al costat de el punt de penal, i a la tercera va arribar l'encert.
L'empat a un obria les portes a un nou partit que podria decantar-se de qualsevol costat. Calia mantenir el cap fred però les pulsacions altes perquè res estava resolt.
Als atacs locals li seguia la rèplica blanc-i-blava i en una d'aquestes, RDT va fer de Embarba per la banda i va assistir Dimata. La seva rematada va ser inapel·lable fins el fons de la xarxa. 1-2. I noves expectatives.
Aquest gol va descompondre el Mallorca. Dimata va tenir una nova oportunitat (i va ser objecte d'un possible penal, gairebé a la fi), però no va acabar d'encertar. Encara faltava una més per Puado que va ensopegar a la cama d'Oliván gairebé sobre la línia de gol.
L'Espanyol es va emportar els tres punts de Mallorca en un partit molt treballat, molt tàctic, amb alternatives en el joc i que serveix per retallar l'avantatge que portaven els 'bermellons'.