1-3: Remuntats
Sergio García va avançar als blanc-i-blaus que no van poder administrar el seu avantatge
L'Espanyol va sumar una nova derrota després de caure davant el R. Betis en un partit amb alternatives, d'anada i tornada, però que va acabar sense premi per als locals. Un gol de falta de Cristian Tello en els minuts finals va acabar amb les esperances de puntuar de l'Espanyol. El conjunt de Joan Francesc Ferrer, Rubi, es va avançar en el marcador i va tenir les seves opcions, però, es va veure superat pel conjunt verd-i-blanc.
Rubi va realitzar diversos canvis a l'onze. Pedrosa va entrar al lateral esquerre per la baixa per sanció de Dídac, mentre que Leo Baptistao, Granero i Sergio García van recuperar el lloc a l'onze inicial. Va sortir bé l'Espanyol amb dos tímids intents a càrrec de Sergio García i Granero, però aviat el partit va donar un viratge. El Betis es va fer amb la possessió de la pilota i va obligar els blanc-i-blaus a realitzar un gran esforç físic. L'aposta de Setién, arriscada, pot agradar més o menys, però els seus equips sempre són identificables. En ple domini bètic va arribar una de les primeres accions decisives del partit: Rosales va fer caure a Junior. Penal. Afortunadament, va emergir la figura de Diego López que va endevinar les intencions de Lo Celso i, posteriorment, va sortir a per totes per taponar el xut a boca de canó de Loren.
La parada del gallec va donar una mica d'energia a l'Espanyol. Els blanc-i-blaus van aconseguir embastar alguna jugada més i, en una triangulació, Sergio García va avançar els locals després d'una bona passada de Leo Baptistao. El partit poc va canviar ja que el Betis va continuar manant i l'Espanyol defensant. Borja Iglesias, castigat un cop més pels arbitratges, ho va intentar amb dues rematades tan complicades com desviades. Va aconseguir l'Espanyol mantenir els verd-i-blancs lluny de la seva àrea, però en una contra de Canales, que va agafar desorganitzada a la defensa perica, Lo Celso es va redimir de la seva decisió des dels onze metres i va anotar l'empat.
Va sortir amb més mordent l'equip de Rubi que va ser capaç de trobar més fissures en la defensa bètica. Baptistao va trigar només dos minuts a disposar d'una claríssima oportunitat, però Pau ho va evitar amb una bona intervenció. Borja, després d'una altra bona passada de Sergio García, va caminar lent en la definició i Mandi li va robar la cartera quan estava sol davant Pau. Granero, amb una bona rematada des de la frontal, va tancar el capítol d'ocasions locals que, de nou, van haver de fer un pas enrere. L'Espanyol es va endur algun ensurt en defensa, però, en línies generals, va aconseguir evitar grans problemes.
Va ser un partit d'anada i tornada, en què les defenses contínuament es van veure forçades a esgotar al màxim. Qualsevol contra o pilota filtrada era sinònim de perill. La pilota es desplaçava d'una àrea a una altra a ritme de vertigen. L'equip que tingués més claredat en els metres finals estava destinat a endur-se la victòria. Al final, el Betis va aconseguir acabar amb la resistència perica amb un llançament de Tello que va sorprendre Diego López.
El tercer gol del Betis va ser el cop final a l'Espanyol.