Tornar
2-1: Cop inesperat
La expulsió de David López condiciona un partit que s’ha complicat a mesura que passaven els minuts
Portava el Valladolid tota la setmana, després de la seva derrota a Granada, conscienciant-se que aquest era el partit, el seu partit. El seu ser o no ser particular per allunyar els fantasmes que se li han acostat pels seus últims resultats. Amb tot a favor: a casa, ambient de gala, davant un rival que arribava ‘tocat’ per l'acumulació d'esforços que porta aquesta temporada. Sergio havia insinuat el dia abans que una victòria tranquil·litzaria una mica els ànims i l'equip va semblar que va respondre a aquest estímul des del principi. Com menys angoixa, millor. Però l'Espanyol va sortir replicador. Bé posicionat, no patia amb les aproximacions locals. A canvi, Embarba va posar un centre per Wu Lei i només en l'últim instant, Kiko Olivas va desbaratar l'intent de rematada de l'davanter.
El partit discorria tan temperat i amb un guió tan clar que el col·legiat va decidir modificar-lo una mica. Un forcejament anodí de David López per endur-se la pilota va acabar amb Óscar Plano a terra. Prieto Iglesias va interpretar que hi va haver voluntat de desfer-se de manera perillosa i li va mostrar una groga al minut 16. Ningú ho va veure així. I les protestes tampoc van servir de res. Ningú va entendre la groga, però el públic va aplaudir la decisió del col·legiat, tan exigent amb la primera acció confusa del partit. I ho va agrair enormement vuit minuts més tard quan David i Óscar Plano van tornar a trobar-se i el jugador local va acabar a terra per una traveta. Segona groga per al català. I una eternitat per jugar encara.
Sense passar excessiu perill, semblava clar que el partit es decantaria de la banda de qui estigués més encertat. Calleri va tenir un cop de cap magnífic que va detenir Masip poc abans de la mitja part, en la millor ocasió visitant fins a aquest moment. Va ser un ensurt de categoria per als locals i un punt d'esperança per als d'Abelardo que seguien mostrant-se perillosos en atac.
Després del descans, a l'Espanyol li tocava serrar les dents i esforçar-se encara més perquè Sergio González anava a posar tota l'artilleria, com així va ser. Però els blanc-i-blaus, multiplicant-se, van anar trobant espais per intimidar la defensa local que no s'atrevia a abandonar la seva zona.
Amb l'equip ben assentat va arribar el cop. A un xut llunyà de Carnero va respondre Diego López amb un bon rebuig, però la pilota va quedar morta a peus de Sandro que no va tenir més que empènyer per sobre de el cos del porter gallec per aconseguir el primer gol. Tot just uns minuts més tard, Sergi Guardiola va aconseguir el segon després d'una acció molt protestada pels blanc-i-blaus perquè van entendre que hi va haver falta en l'inici de la jugada i després va semblar, fins i tot, que Unal va arrencar en fora de joc. El gol va ser vàlid i semblava que tancava definitivament el partit. No obstant això, encara quedava per veure una mà dins de l'àrea local i (per si de cas), la pertinent consulta al VAR. El penal va existir i Embarba va retallar un marcador al qual li van faltar minuts per a intentar una última reacció final.