Tornar
2-1: Eliminatòria oberta
L'Espanyol va merèixer millor resultat en un partit condicionat des del principi
L'Espanyol va marxar de Cadis amb una derrota que va fer mal al vestidor per la forma com es va produir i amb la intenció de seguir creixent. Tant el tècnic com els jugadors van marxar amb la frustració del resultat però amb una lectura positiva pel que fa a l'actitud que van mostrar els joves i l'infortuni que es va acarnissar amb els blanc-i-blaus.
L'última vegada que l'Espanyol va estar a Cadis va ser en el Trofeu Carranza del 2010. Just el dia que es complia el primer aniversari de la mort de Dani Jarque, els blanc-i-blaus van aixecar el trofeu davant l'At. Madrid. D'aquell dia queden records inesborrables per a aquella plantilla. Els mateixos que dels quarts de final de la Copa del Rei del 2006, quan els blanc-i-blaus van eliminar els 'cadistes' en aquella ronda i acabarien aixecant aquella Copa a la final.
Amb aquests antecedents es presentaven els de Rubi en una nova ronda, però tot es va torçar molt aviat. Als 35 segons. Va ser Lekic qui va aprofitar un error defensiu per superar Roberto a tres metres de la línia de gol.
Els blanc-i-blaus, tot i el cop, van començar a fer-se amb les regnes del joc i aviat van molestar la porteria de David Gil. A poc a poc van anar arribant les oportunitats visitants. El porter local va haver de treballar durament, de manera felina, davant una rematada de Baptistao quan ja es cantava l'empat. Poc després una rematada de Piatti es va escapar 'mossegada' al costat del pal, però va ser l'avís que l'empat no trigaria. Puado, amb mestria, va driblar el seu marcador dins l'àrea i va superar la sortida de David Gil.
Malgrat això, quan millor estava l'Espanyol va arribar un altre cop inesperat, un cop de cap de Karim, que es va colar al costat de l'esquadra de Roberto, tornava a posar en avantatge als locals i, amb molt poc, van marxar al descans amb el 2-1.
L'Espanyol va arrencar en la segona meitat amb més empenta. Va començar a cercar la porteria local amb insistència i Víctor Sánchez va rematar tan ajustat al pal que la pilota va recórrer al lateral de la xarxa i va donar l'efecte òptic que havia entrat.
El Cádiz CF va decidir, llavors, que no arriscaria més del compte. Ben posicionat enrere, va esperar trobar buits en atac per buscar el contraatac. I així ho va anar testimoniant a mesura que passaven els minuts, sense cap mena de dubte. A la banda blanc-i-blava es van anar sumant efectius en atac, donant un pas endavant, i poc a poc es van acostar amb més assiduïtat a l'àrea local, com en una rematada de Pedrosa que es va escapar fregant el pal.
El mateix va passar poc després amb una altra rematada de Puado que es va escapar alta. En qualsevol cas, els blanc-i-blaus van marxar amb l'amargor del resultat, però amb la certesa que ho van donar tot buscant un millor resultat.