Tornar
2-1: L'art de patir
L'Espanyol obté la seva primera victòria de la temporada davant el Celta
L'Espanyol va estrenar el caseller de victòries després de derrotar el Celta en un partit que es va complicar en el tram final pel gol dels de Vigo. L'equip de Quique Sánchez Flores es va posar aviat per davant en el marcador gràcies als gols de Gerard i Piatti, però els de Juan Carlos Unzué, del no-res, van aconseguir reduir distàncies i donar emoció al tram final del partit.
Les derrotes davant el Leganés i el FC Barcelona havien minvat una mica la moral de l'afició perica. El rival, el Celta, també causava cert respecte entre els seguidors blanc-i-blaus que temien als Aspa, Maxi Gómez i companyia. El dia, un dilluns a les 21h, tampoc acompanyava en excés. Diguem que el context per a l'equip no era el més favorable. Malgrat això, l'inici dels locals va aclarir els dubtes que podia haver sobre els jugadors dirigits per Quique Sánchez Flores.
L'Espanyol va ser un vendaval, un corró ofensiu i va minimitzar un Celta que es va veure desbordat per l'ímpetu dels blanc-i-blaus. Aaron i Piatti van llançar l'equip des de la banda esquerra amb bones centrades que ni Gerard ni Baptistao van poder aprofitar. Precisament, la connexió entre el '7' i l''11' va propiciar l'oportunitat més clara del partit, però Gerard va perdonar amb tot a favor. Sense temps per lamentar-se, el davanter català es va prendre la revenja als pocs minuts. L'atacant va rebre una passada de Baptistao i des del balcó de l'àrea va superar Sergio Álvarez amb una rematada ajustada. Gerard va posar fi a la sequera a casa de l'Espanyol que es perllongava des del 9 d'abril (RCD Espanyol 1 (Piatti) - Alavés 0). Els de Quique Sánchez Flores no volien donar vida a un rival que caminava tocat i Piatti va ampliar l'avantatge en el marcador.
El Celta, sense fer res de l'altre món, va disposar de dues clares oportunitats en moments clau que podrien haver canviat l'esdevenir de l'enfrontament. L'internacional espanyol Iago Aspas, un flagell per a la defensa perica en els últims partits, no va encertar en la definició per a alleugeriment dels pericos i va permetre que l'Espanyol arribés al descans amb una còmoda renda en el marcador i amb més optimisme que a l'inici del partit.
Tot i l'avantatge en el marcador l'Espanyol havia d'evitar que el Celta es fiqués en el partit. Tot i que els viguesos no van realitzar un bon temps, la qualitat dels seus jugadors està fora de tot dubte. L'equip de Sánchez Flores ho va entendre a la perfecció i va continuar buscant la porteria contrària sense la claredat del primer temps, però amb la mateixa intensitat. Els espanyolistes, ben assentats sobre el terreny de joc, seguien sense donar opció al seu rival.
No obstant això, quan tot semblava sota control, el partit va agafar un caire inesperat. El Celta, en una de les poques accions amb cert criteri, va aconseguir retallar diferències amb un xut de Sisto que va sorprendre Pau. Del no-res un gol que posava emoció al partit i concedia certa esperança a un rival que semblava derrotat.
Els minuts finals del partit van ser un exercici de patiment, un clàssic en la vida del perico. L'Espanyol va serrar les dents, es va aplicar en defensa i va saber administrar l'avantatge per sumar la primera victòria de la temporada a casa i donar una alegria a l'afició.