Tornar
2-1: Lliçó d'orgull
L'Espanyol va plantar cara en tot moment al poderós Sevilla i va acabar derrotat a l’sprint final
Sense treva. Sense pausa. Sense concessions. Sense eludir el continu intercanvi de cops. Amb dos equips que s'havien estudiat, intentant evidenciar les virtuts pròpies i explorant els punts febles del contrari. Així va ser, durant molts minuts, el partit del Sánchez-Pizjuán. Un partit que, però, els blanc-i-blaus recordaran amargament pel resultat final, però que, alhora, segueix sent un motiu d'orgull per la passió i l'entrega amb la que van completar els 90 minuts en un camp dificilíssim.
L'Espanyol va demostrar que és capaç de posar-se el vestit de feina per enfangar-se sense por i el vestit de gala, per oferir detalls de qualitat que li estan pujant setmana a setmana la seva autoestima. El Sevilla actual també mostra una gran solidesa i dóna la sensació que segueixen afinant poc a poc les seves prestacions. Així ho va fer Machín l'any passat al Girona i això mateix esperen a Nervión.
Dels primers 45 minuts es pot comptar el clar intercanvi d'ocasions en una i altra porteria. També es pot explicar que el partit es va trencar quan els jugadors es van deixar de contemporitzar. El Sevilla esperava amagat per frenar qualsevol contra visitant i per rearmar-se en atac a la primera ocasió que tingués. L'Espanyol no tenia problemes per treure la pilota des del darrere i arribar amb comoditat a la porteria de Vaclik. Diego López va haver d'emprar-se més a fons, però cada acostament blanc-i-blau a la porteria local era un calfred a la grada. Tres ocasions consecutives va tenir l'Espanyol fins que Borja va avançar els seus amb una jugada de tiralínies de les que tant agraden a Sevilla. Malgrat això, en l'últim pessic de la primera meitat el Sevilla va prémer l'accelerador davant el bon posicionament defensiu blanc-i-blau que va saber patir per conservar l'avantatge.
Després del descans, l'Espanyol va sortir amb ritme de nou i va començar dominant clarament el joc. Li va faltar, però, encert en una rematada de Granero i després en un xut forçat de Borja Iglesias per ampliar al renda. El Sevilla s'impacientava davant la facilitat blanc-i-blava per eludir la seva pressió, però estrenyia com sempre. L'empat va arribar en un córner que Mercado va rematar sol davant Diego López. I immediatament, una cavalcada de Sergio García que va acabar enderrocat dins l'àrea. La jugada semblava polèmica però l'àrbitre va deixar seguir i el VAR es va inhibir. El partit va seguir accelerat i així va arribar el gol de Ben Yedder a la recta final. Un cop dur per als innegables mèrits de l'equip, que va tornar a demostrar un enorme orgull.