Tornar

2-1: Ocasió perduda

L'Espanyol es va avançar i va tenir oportunitats per igualar però no va poder superar a un Granada més precí

A l'Espanyol li tocava suar. De valent. El Granada d'aquesta temporada s'ha convertit en un bloc dur, rocós, incòmode, incessant en la seva intensitat. No seria fàcil, semblava des del primer minut. Gens fàcil. Els locals tenen tan interioritzada la fórmula del seu èxit des de l'ascens que l'exhibeixen sense rubor. Velocitat, verticalitat, Soldado com a far sobre el qual pivota el joc d'atac i onades consecutives per acostar-se a la porteria rival. Intensitat defensiva, protestes, lluita i el que calgui. Així no se'ls guanya. En aquest cos a cos és complicat sortir triomfador. El Granada ho sap i ho amplifica, sobretot quan les forces estan equilibrades per intentar inclinar la balança a favor seu.

Després d'uns minuts de tempteig, només un cop de cap desviat de Carlos Fernández va accelerar el partit. La quarta falta a RDT va ser dins de l'àrea i el col·legiat no va tenir cap dubte: penal, tot i les protestes dels jugadors locals. El davanter madrileny va posar el 0-1 i va mantenir la seva eficàcia realitzadora des que va fitxar per l'Espanyol.

Poc després Darder va tenir una rematada gairebé sota pals, però el seu xut va sortir per sobre del travesser. Una ocasió magnífica que va tenir la seva continuïtat, un minut després, amb un xut de RDT que va treure Rui Silva a córner. L'Espanyol controlava, però no podia perdre de vista ni un segon el joc local. I així va ser. Un minut més tard, només un minut, Soldado va bloquejar el salt de Naldo, va aconseguir la pilota i va assistir Machis que només va haver de batre Diego López en la seva sortida. Empat i tensió incrementada fins al descans.

A la represa, en aquests segons de tempteig abans de posar-li velocitat al partit, Machis va lluitar per una pilota al costat de la línia de fons, la va recuperar i li va deixar a Carlos Fernández perquè la posés a l'escaire. 2-1 sense haver-se complert el primer minut de la segona meitat.

Va ser un cop i a l'Espanyol li va costar recuperar-se. Però a poc a poc va anar apropant-se a la porteria local. RDT va rematar al pal en una jugada que va posar l'angoixa a la grada. I poc després Calleri va tocar la pilota amb intenció però la seva rematada va sortir lleugerament desviada. I una més: Embarba ho va intentar des de fora de l'àrea i el porter local va haver de volar per aturar-la. De res va servir l'empenta final mentre la graderia local gaudia de tres punts que, per moments, no esperaven. L'Espanyol segueix donant la sensació que continua en fase de creixement, però no acaba de consolidar els resultats.