2-2: Empat amarg
L'Espanyol va dominar tot el partit, però en deu minuts es va escapar una victòria que ja acariciava
En deu minuts tot va canviar. Aquests deu minuts, davant un equip que es jugava la vida, podien ser molt llargs i molt llargs es van fer fins al punt que tothom va respirar amb ràbia quan Pau va aturar un penal a Jonathan Viera en el descompte. La sensació final, com va reconèixer Quique, no va ser de guanyar un punt, sinó de perdre dos. Abans, l'Espanyol va estar sempre més a prop de sumar un tercer gol als dos que ja tenia abans del descans que l'empat amb el qual es va acabar el partit.
Quique va deixar entreveure, gairebé va anunciar de manera oficial, que hi hauria canvis a l'equip titular d'aquesta tarda a l'estadi de Gran Canària. Tocava moure peces a la recerca d'un major equilibri tant en atac com en defensa. L'equip mostrava certa solvència enrere però s'encallava a dalt on, malgrat fabricar ocasions, faltava encert i deixava als blanc-i-blaus com el pitjor visitant a hores d'ara de campionat. El tècnic va posar munició nova a l'onze: va alliberar David López de tasques defensives per incrustar-lo al centre del camp, va recuperar Óscar Duarte per a la defensa després d'un llarguíssim període de baixa per lesió, va apostar per Granero per ajudar a la creació des el centre del camp i va posar un trio d'atacants que no només es van moure a l'àrea de la Unión Deportiva sinó que van ajudar a la resta dels seus companys en tasques defensives.
Amb aquests retocs, l'Espanyol es va mostrar, des del principi, dominador del 'tempo' del partit. Va controlar, va lligar de mans als locals i es va anar acostant pas a pas, metre a metre a la porteria de Raúl. Per contra, els canaris només es van acostar amb cert perill en una oportunitat que Pau va enviar a córner.
Creixent a poc a poc, l'Espanyol es va fer amo del partit. Víctor Sánchez va enviar una passada en profunditat a Baptistao que va utilitzar la seva velocitat per plantar-se davant Raúl Lizoain i cedir per a Gerard, lliure de marca, que només va haver d'empènyer al fons de la xarxa. El gol premiava la millor predisposició visitant i evidenciava que els blanc-i-blaus estaven més concentrats i encertats.
Sense aclaparaments, els de Quique dominaven amb comoditat i van ampliar l'avantatge amb una altra bona acció atacant. David López va filtrar una passada interior per a Sergio, aquest va posar la qualitat dins l'àrea i, després de desenganxar-se de Bigas, va cedir perquè Gerard la tornés a empènyer fins a la xarxa.
Fins i tot el davanter de Santa Perpètua va estar a punt de signar un hat trick just abans del descans, quan va rematar fora una passada en avantatge de David López que havia arribat fins a la línia de fons.
La segona meitat va començar com s'esperava: una arrencada intens dels locals i una contra rere l'altra dels blanc-i-blaus. Baptistao gairebé va tenir el tercer en una ràpida contra i Granero, poc després, també va posar a prova el porter local.
Però tot es va torçar en els deu minuts de bogeria finals en què la Unión Deportiva va empatar just abans del noranta i va tenir l'oportunitat de sumar una victòria que se li va escapar per la gran parada de Pau a l'aturar un penal en el temps de descompte.