Tornar
2-2: Empenta final
El conjunt blanc-i.blau empata a La Ceràmica amb dos gols en l'últim tram
Villarreal i Espanyol arribaven a l'estadi de La Ceràmica carregats d'incerteses, afligits per la trajectòria de Lliga i signant uns números que no evidencien el potencial que tenen els dos equips. Els locals, amb canvi d'entrenador inclòs en aquests últims dies, havien preparat a consciència el partit d'aquest migdia. Com avantsala tenien els altres tres que han disputat (incloent una eliminatòria de Copa) en aquests mesos de competició. Es coneixen i es respecten tant que tots dos es van passar pràcticament tota la primera meitat mastegant el partit. Semblava clar que aquest era un partit que es resoldria per detalls, que caldria madurar fins a l'últim moment i que l'estat anímic pesaria a mesura que avancés el rellotge. Una cosa així va succeir en la primera meitat. El Villarreal es llançava a l'atac, sí, però no. I l'Espanyol el mateix. Els locals tenien sempre a un parell de centrals (més les ajudes) ofegant a Borja Iglesias i es replegaven amb rapidesa davant de cada atac visitant. Els blanc-i-blaus, sense passar dificultats, controlaven el joc i el 'tempo'. Tot molt ordenat, molt planificat. Tot va canviar en el 36. Una falta lateral llançada per Santi Cazorla, buscant la rematada proper de tota l'artilleria local, va acabar amb un cop de cap de Gerard que va rebotar al travesser i va caure a peus d'Iborra que no va tenir més que empènyer al fons de la xarxa.
El Villarreal va viure, en aquests minuts, la seva millor versió i va començar a buscar la porteria de Diego López amb més insistència abans del descans. Gerard va tenir una altra ocasió fàcil que va enviar molt per sobre del travesser, en el que era un avís clar que els locals volien treure la pressió i l'angoixa més aviat possible.
L'Espanyol va sortir més convençut d'atacar després del descans. Amb Melendo al camp, el tècnic va buscar més velocitat en les accions ofensives i, de fet, Asenjo i la defesa local van haver d'emprar a fons. Una rematada de Borja fregant el pal i un xut de Dídac que va rebutjar Iborra a pocs centímetres de la línia de meta van evidenciar la millora visitant.
El Villarreal va intuir que se li complicaven les coses i va usar la velocitat dels seus atacants per treure la pressió. Així va néixer el segon gol local. Ekambi va encarar a Mario Hermoso per driblar-lo, una lleu agafada del defensa madrileny al davanter del Villarreal va acabar en un penal que Santi Cazorla va enviar al fons de la xarxa. 2-0. I mitja hora per davant.
El que va succeir és que l'Espanyol va seguir empenyent amb l'entrada de Ferreyra i va trobar el premi després d'un llançament de falta de Granero que Bonera va introduir en la seva pròpia porteria després del refús d'Asenjo. 2-1.
A falta de 10 minuts, amb l'equip bolcat en atac, després d'una jugada combinada prop de l'àrea, Rosales colpejava de manera exquisida amb l'esquerra i enviava la pilota a l'escaire. Empat.
Tots dos equips van intentar estirar línies però el marcador ja no es va moure. L'Espanyol suma un punt gràcies als dos gols en el tram final.