Tornar

2-2: Empenta sense premi

Un Espanyol empès per la seva afició aconsegueix capgirar el marcador, però no pot evitar l'empat final

Era un partit de caixa o faixa. Guanyar o guanyar. No hi havia una altra opció. Després dels últims resultats, l'equip blanc-i-blau necessitava sumar els tres punts. Malgrat que el partit va començar malament per als jugadors de Pablo Machín, van aconseguir capgirar el marcador abans de la mitja part amb gols de Darder i Bernardo. Els blanc-i-blaus van acariciar la victòria amb la punta dels dits bona part del segon temps, però un altre gol visitant els va deixar amb la mel als llavis.

Machín va tornar a apostar pel seu onze de Laliga per intentar aconseguir la primera victòria de la temporada al RCDE Stadium. Al davant molts vells coneguts: des de Rubi i el seu cos tècnic a la banqueta, molts exjugadors com Zou, Bartra (va estar al futbol base), Tello i Borja Iglesias, la gran amenaça. Molts temien que el gallec, inèdit en les últimes jornades, fos titular. Rubi va apostar d'inici per ell i Borja no va trigar ni tres minuts a donar-li la raó. Centrada d'Álex Moreno i rematada de cap al fons de la xarxa. Pitjor no podien pintar les coses.

No obstant això, l'equip i, sobretot, l'afició no van defallir. El públic va entendre a la perfecció el seu paper i no va deixar d'animar, de cridar, d'empènyer... Va ser el jugador número 12 o, potser, el número 1. Acostumats a rebre massa cops aquesta campanya i encara que va haver-hi moments de cert nerviosisme i sobreexcitació, els jugadors blanc-i-blaus van anar agafant el pols al partit. Molt va ajudar el paper de Sergi Darder. El mallorquí va assumir galons i es va fabricar el primer gol després d'una brillant jugada individual. L'equip va seguir lluitant, creient i mostrant una dosi de fe desconeguda fins al moment. Marc Roca ho va intentar, Calleri no va parar de faixar-se igual que Campuzano, un autèntic lluitador. El premi no va trigar a arribar. Bernardo es va cobrar la venjança de l’error en el primer gol i va aprofitar un rebuig per aconseguir el segon. El VAR li va posar suspens, però el RCDE Stadium va poder celebrar el segon.

El partit va tenir molta tensió. A la segona part no hi va haver tant futbol, però sí molta emoció. El RCD Espanyol va sortir a pressionar la sortida de pilota del Betis proposant duels pràcticament en tot el camp. Gairebé sense arribades clares, el més inquietant va ser una rematada de Bernardo que va sortir fregant el pal. No obstant això, el partit va tornar a complicar-se en la recta final. Diego López va evitar l'empat de Tello amb una estirada espectacular, però no va poder fer res per aturar la rematada de Bartra a boca de canó en la següent acció. Un altre gol d'un ex. Ferreyra va entrar en escena i va disposar d'una bona oportunitat, que Joel va rebutjar a córner. Empesos per l'afició, l'equip ho van intentar fins a al final, buidant, amb més cor que encert en els metres finals. Ja en els últims instants, Diego López es va erigir com a salvador desviant a córner un mà a mà amb Tello quan ho tenia tot de cara per aconseguir el gol.