Tornar
3-1: Derrotats amb orgull
L'Espanyol acaricia la classificació per a les semis de Copa però cau en el temps extra
Una llàstima. L'Espanyol va merèixer molt més en la tornada dels quarts de final. L'equip blanc-i-blau va aconseguir avançar-se aviat en el marcador gràcies a un gol de Leo Baptistao, però, de nou, el Betis va castigar molt als pericos en el tram final. Lo Celso va empatar i Marc Roca va ser expulsat en l'últim minut. A la pròrroga els locals, amb un més, van sentenciar l'eliminatòria.
Rubi ja va anunciar en la prèvia que no tiraria la Copa. El tècnic va avisar que, en la seva ment, no hi havia dubtes i que plantejaria el partit amb tota la intensitat i concentració possible. Sense importar les baixes. Ni el cansament acumulat. Ni l'immediat calendari de competició que han d'afrontar els blanc-i-blaus. La consigna era donar la cara davant un rival al qual ja s'havien enfrontat un parell de vegades i en ambdues va sortir rialler pel resultat del RCDE Stadium. Així les coses, el tècnic va posar sobre el camp un equip equilibrat i que va demostrar que no donaria un pas enrere malgrat el vigor verd-i-blanc.
Roberto va ser pràcticament un espectador durant la primera meitat, mentre que Joel va haver de treballar alguna que una altra vegada dins l'àrea petita i fins i tot a molts metres de la línia de porteria. Baptistao va donar el primer avís i ho va repetir a mitjans de la primera part amb una rematada que es va estavellar al travesser davant la sorpresa de la defensa local.
El Betis, que no va aconseguir tenir tanta iniciativa com en altres partits, es va trobar amb un Espanyol replicador que va marxar al descans amb avantatge al marcador. Baptistao va empènyer la pilota fins al fons de la xarxa després d'una falta lateral llançada per Piatti.
L'Espanyol esperava l'empenta local de la segona meitat i es va posar a treballar dur. No li va deixar ni un metre i va estar a punt d'ampliar l'avantatge amb un cop de cap de Borja Iglesias que va treure com va poder Joel. I poc després va haver de fer el mateix davant una rematada de Piatti ajustada al pal.
Quique Setién no va esperar més i va posar més velocitat en atac. L'entrada de Joaquín i Sergio León li va donar més profunditat els verd-i-blancs i, aquest últim, va tenir un mà a mà contra Roberto que va resoldre el porter madrileny.
Amb 20 minuts per al final, va despertar al Benito Villamarín i tensionar un escenari que començava a inquietar-se per la manca de continuïtat dels locals i per una altra contra blanc-i-blava a la qual no va arribar Piatti per centímetres. Però el camp estrenyia molt i es va notar després de l'empat de Lo Celso. Amb poc més de 10 minuts per al final el Betis s'anava a bolcar per no arriscar amb la pròrroga. El final del partit no va poder ser pitjor per a l'Espanyol. Marc Roca va veure la segona groga i va ser expulsat. 30 minuts més i amb deu.
El pla era clar i més tenint en compte les circumstàncies. Ordre, Treball i sacrifici. No hi havia una altra fórmula. Ho van intentar els blanc-i-blaus, però era molt difícil frenar un equip impulsat per la seva gent. Sergio León va acabar amb totes les esperances en culminar una acció individual. Mandi va culminar la derrota en marcar el tercer. L'equip va lluitar, es va buidar i es va quedar sense un premi que va merèixer en moltes fases. Bravo, equip!