Tornar

3-1: En estat de gràcia

L'Espanyol aconsegueix la quarta victòria de la temporada a casa després de completar un partit perfecte

S'ha acabat la mala sort. Després de més d'onze anys, l'Espanyol va guanyar al Villareal al seu camp. El 5 de gener de 2008, l'equip espanyolista va derrotar als castellonencs en un partit magistral. Avui l'equip de Joan Francesc Ferrer, Rubi, va aconseguir un triomf merescut en una trobada perfecta culminada amb els gols d'Hernán Pérez, Darder i Piatti. Ni el gol d'Ekambi ha entelat la brillant actuació espanyolista. El RCDE Stadium ha gaudit al màxim.

Rubi va tornar a fer canvis al seu onze. El tècnic va recuperar la seva parella de centrals titulars amb David López i Mario Hermoso i va sorprendre amb l'entrada d'Hernán Pérez en lloc de Leo Baptistao. Darder, suplent davant el Rayo Vallecano, va recuperar el seu lloc a l'onze titular. La posada en escena de l'Espanyol va ser brutal. En el primer minut de joc el RCDE Stadium estava reclamant un penal (clar per a tots menys per al VAR) sobre Borja Iglesias, protagonista blanc-i-blau en el primer temps.

El davanter gallec, que va connectar en infinitat d'ocasions amb els seus companys, va disposar de clares opcions per superar Asenjo qui, però, va estar més encertat en els duels individuals. Fins a quatre oportunitats per marcar va tenir 'El Panda', que va fer un primer temps espectacular al qual només li va faltar la cirereta del gol. Borja, que va ser objecte d'un altre possible penal, va mostrar la seva generositat en una magnífica contra per cedir a Hernán que, amb suspens, va aconseguir avançar a l'Espanyol en el marcador. L'Espanyol va ser un vendaval. L'equip va atacar constantment, va recuperar rapidíssimament i va convertir Asenjo en el millor jugador visitant. Els blanc-i-blaus van generar superioritats, espais, van triangular i no van cessar de buscar la porteria contrària. La grada no donava crèdit a semblant desplegament de joc.

Malgrat això, el partit va començar a torçar-se al límit del descans. Primer, Marc Roca va evitar el gol visitant en una acció embolicada. Va ser el preludi de la mala sort que va tenir l'equip. En l'última acció de la primera part i després d'una sèrie de rebots, Ekambi aconseguia empatar i acabar amb l'excel·lent ratxa de l'equip a casa. De Burgos Bengoetxea va trigar a donar validesa al gol, però l'àrbitre basc va acabar assenyalant el centre del camp. Tan increïble com injust. Tocava començar de zero.

Sense la brillantor del primer temps i potser una mica condicionats per l'esdevingut abans del descans, però amb la mateixa mentalitat ofensiva, l'Espanyol va seguir fidel a la seva idea pensant que la victòria era possible. Els blanc-i-blaus volien el segon i així ho van demostrar Sergio García, Dídac i Darder, que van disposar de bones opcions per avançar l'equip en el marcador. El Villarreal, d’altra banda, va canviar una mica i es va mostrar una mica més atrevit. Els de Javi Calleja fins i tot van discutir la possessió de la pilota als locals, cosa que no va succeir en el primer temps.

Rubi va entendre que era moment de refrescar l'equip i no va dubtar a posar més artilleria sobre el camp. La seva aposta valenta i decidida va tenir com a recompensa el segon gol obra de Darder, prèvia passada amb la dreta de Melendo. Darder va estar encertat en la rematada i Diego López, immens per evitar el gol de Gerard en la següent acció. Aturada i tres punts més a la butxaca.

L'Espanyol, a la contra, va poder liquidar el partit però va haver d'esperar al gol de Piatti en l'afegit per celebrar una victòria espectacular.