Tornar
3-2: Infortuni
L'Espanyol cau a Butarque en un partit marcat per la mala sort en defensa i atac
L'Espanyol se'n va de Butarque amb una sensació estranya. Es va sobreposar al gol inicial de rebot i, quan millor estava, es va emportar un cop inesperat. Ajustada com està la classificació en una disputadíssima zona intermèdia, cada victòria és or i cada punt un alleujament i un estímul per seguir lluitant. Espanyol i Leganés arribaven al partit separats per un sol punt i amb repartiment d'elogis en una i altra banqueta després dels quarts de la Copa del Rei, encara que amb diferent sort per a un i altre equip. El Leganés, després de superar el Madrid, volia mantenir la línia ascendent del seu joc, mentre que els catalans, després de les últimes dues derrotes (Lliga i Copa) esperaven tancar amb un bon gust de boca el dens mes de gener carregat de partits. Possiblement per això, els dos tècnics volien oferir els seus millors recursos i mostrar les seves virtuts des de l'inici.
Va sortir més intens el Leganés (com s'esperava) i la pressió inicial li va servir per evidenciar la mala sort que sembla perseguir els blanc-i-blaus en aquest tram de temporada. El primer gol local va arribar de cop i volta, com una bufetada. Un xut llunyà d'Omar va acabar rebotant al pal de Diego i la pilota va tornar mansa a l'àrea petita perquè Zaldúa tornés a xutar i, després d'un rebot en Mario Hermoso, va acabar entrant. El 'Lega' va fer el que volia: marcar aviat i sentir-se còmode amb el marcador a favor.
El partit va entrar, llavors, en una fase en què tots dos equips es van tensionar una mica més. Els locals administraven l'avantatge i seguien ofegant amb la seva pressió la línia de creació espanyolista. Per contra, Gerard es movia bé entre línies i buscava aquest oxigen que no acabava d'arribar. La intenció blanc-i-blava es traduïa en una major presència prop de l'àrea de Cuéllar, però sense la fortuna necessària. Ni tan sols en accions d'estratègia. De fet, en l'última jugada de la primera meitat, una pilota morta dins l'àrea local la va rematar Mario Hermoso i Bustinza la va treure espectacularment amb el cap en la mateixa línia de gol recollint l'aplaudiment dels seus companys i l'agraïment de la grada.
La segona meitat va començar amb un cop de cap de Víctor Sánchez que va sortir lleugerament desviat i amb un Espanyol més decidit a cercar la porteria de Cuéllar. De fet, Marc Navarro va buscar la diagonal de l'àrea i, sense pensar-ho, va llançar un cop de bota impossible per al porter local. L’1-1 tornava la serenitat que l'Espanyol buscava per recuperar el pols al partit.
Els dos tècnics van començar a moure a banqueta per donar-li un impuls al partit. Abans Víctor havia tornat a tenir un bon cop de cap i, poc després, un xut de Sergio García va sortir lleugerament desviat. Malgrat això, el 'Lega' va tornar a avançar-se al marcador amb una rematada que va caçar Guerrero prop del punt de penal. Un inesperat cop per al ritme que tenia el partit. Marc Navarro va tornar a tenir una nova ocasió però, aquest cop, la seva rematada va acabar al travesser. Però l'Espanyol tenia mala sort, com es va comprovar en els minuts finals. Un rebot al col·legiat va provocar una contra local amb centrada final d’Amrabat. Mario Hermoso, en el seu intent per refusar, va acabar col·locant el 3-1. Per fortuna per a ell, tot just uns minuts després, el jove central blanc-i-blau va col·locar el 3-2 definitiu en aprofitar una falta lateral.