Tornar
Carta de comiat de Francisco Joaquín Pérez Rufete
Després de quatre anys a l'entitat, dos i mig com a Director Esportiu, arriba el moment d'acomiadar-me del RCD Espanyol. En cadascun dels dies que he tingut responsabilitat a l'entitat, he sentit orgull i agraïment per ser part de la família perica.
Al món professional cal entendre els temps, quan acaben les etapes i és el moment d'emprendre un nou camí. Al seu moment, malgrat l'interès de la propietat, vaig traslladar al Club que no era moment d'afrontar la meva renovació fins que no s'aconseguís la permanència. Era el més honrat i coherent. Un cop aconseguida, malgrat la consecució de l'objectiu, se separen els nostres camins.
Deixo enrere un període de realització professional i amb la consciència tranquil·la d'haver treballat en el doble vessant de mantenir l'equip a Primera Divisió i, alhora, l'il·lusionant però silenciós treball de construir un projecte de valors i planter a llarg termini. fruit anirà observant-se en els propers temps.
El futbol m'ha ensenyat que quan assumeixes una responsabilitat i dipositen en tu confiança, cal entregar-se del tot, amb honestedat i valentia en la presa de decisions. No val amagar-se ni al camp ni als despatxos. I així ha estat en aquesta etapa. Assumir decisions, exposar-se, és part de la nostra responsabilitat i mai no hi he renunciat, sense especulacions ni estratègies d'interès personal, sempre alineat amb la institució i mai buscant ni excuses a errors propis ni lamentant factors externs o financers, ni atribuint-me èxits aliens. He treballat a pit descobert sempre pel bé de l’Espanyol. I no me'n penedeixo ni un segon, ho tornaria a repetir.
Vull agrair als jugadors, entrenadors, empleats i directius el seu suport i col·laboració, sense distincions. Als mitjans de comunicació, els agraeixo a una gran majoria el seu tracte i respecte.
Al President Chen li dono les gràcies pel seu suport constant i entusiasme en la meva visió d'un RCD Espanyol basat en l'orgull de pertinença, el poder del planter i els valors tradicionals de l'espanyolisme, que han de ser la base sobre la qual construir amb paciència el futur del Club.
Sobre l’afició, només em queda demanar-los que segueixin vivint el RCD Espanyol amb aquesta passió i amb ambició de millora. A qui m'han donat suport els dono les gràcies de cor. Als que no, els agraeixo la seva crítica perquè cada dia m'empenyia a treballar més i millorar. La crítica d’un aficionat és la més pura, perquè tot aficionat vol un club millor i aquesta exigència neix del sentiment de millora i pertinença.
Finalment, vull a títol molt personal recordar-me de la meva família, de la meva dona i dels meus fills. Quatre anys de distància mereixen ara un temps d'estar al costat dels qui tants dies he trobat a faltar.
Gràcies!!
Francisco Joaquín Pérez Rufete