David López, bicentenari
"És una responsabilitat enorme i un orgull que qualsevol perico estaria disposat a assumir"
David López va sumar, davant la UD Almeria, el seu partit oficial número 200 amb la samarreta de l'Espanyol. Ell, que va ser cedit un parell de vegades, que va ser traspassat un parell de temporades al Nàpols, que ha patit una greu lesió de genoll que el va deixar molts mesos de baixa, ha assolit una xifra que ni podia imaginar quan va arribar al futbol base del club. "Quan ets al planter penses com un objectiu a llarg termini poder arribar entrenar amb el primer equip. Jo he aconseguit això, he jugat ja 200 partits i sóc el capità del primer equip. És una responsabilitat enorme i un orgull que qualsevol perico estaria disposat a assumir", comenta.
Des que va començar de blanc-i-blau fins ara "he crescut com a futbolista i com a persona. He viscut amb l'Espanyol moltes coses que m'han transformat. El que més influeix són els fracassos, els errors, equivocar-te i perdre. Això fa et fa millorar, créixer i que no et resignis”.
La seva fórmula com a jugador és "intentar donar-ho tot, de persistir, de caure moltes vegades i tornar a aixecar-me, de sacrifici, d'esforç. I així sempre tens la teva recompensa. A mi m'ha funcionat. M'ha anat molt bé i és el que intento transmetre a tots els nois joves que vénen de les categories inferiors”.
En tots aquests anys ha viscut "moments de tota mena" i per això no dubta a comentar que "m'agradaria esborrar el descens, dels pitjors moments de la meva carrera igual que la lesió que vaig tenir al genoll. Però de bons records tinc molts: el meu debut, el meu primer gol contra el València o els dos gols que he fet contra el Barcelona".
A aquest 2021 que acaba de començar li demana dues coses: "que d'una vegada per totes la pandèmia ens deixi tranquils, que puguem fer vida normal i que hi hagi salut per a tothom. I l'altra, evidentment, per a tots els pericos, guanyar la Lliga i tornar a Primera que és el que tots somiem. És el lloc que mereix l'Espanyol”.