Tornar
"El més bonic és sentir l'Espanyol"
Lombi anuncia la seva retirada del futbol en una emotiva roda de premsa marcada pel seu sentiment blanc-i-blau
Al final ha hagut de dir prou. Ho ha intentat fins al final. Ha anteposat gairebé tot per continuar jugant, però és una qüestió de salut. “He esmorzat pastilles, m'han posat punxades per mitigar el dolor, però no estic bé”, ha resumit Anaïr, la nostra Lombi. Massa dolor als genolls. Un dolor físic que li ha deixat una ferida incurable. “El meu genoll ha guanyat la batalla. Sabia que el final era a prop, però no m'imaginava que no seria amb les meves companyes lluitant per l'ascens, que m'obsessiona. No s'acaba ni quan, ni com m'agradaria, però s'acaba on volia”, ha dit la jugadora blanc-i-blava.
En el seu discurs emocionant, Lombi ha recordat que “fa vuit anys em vaig enamorar de l'Espanyol. A mi l’Espanyol me’l van injectar en vena. La família Rabal em va ensenyar com es defensava aquest escut i aquesta samarreta per ser-ne una més de vosaltres”. La gallega ha agraït el tracte que li han dispensat tots els entrenadors i també ha tingut una menció al València. "Gràcies per regalar-me persones tan importants", ha declarat. Per a les companyes també ha tingut un missatge: “Sento ser la pesada que sempre us demanava una mica més. Si us he demanat tant és perquè sabia que podíeu ser millors”, ha sentenciat. “Gràcies a tots els treballadors de l'Espanyol, per voler-me ajudar i fer-me el camí més fàcil. He dedicat la meva vida a això i he estat molt feliç”, ha manifestat.
Finalment, no s'ha oblidat de l'afició perica: “Gràcies a tots, periquitos. Seré una més a la grada. El millor de Barcelona sempre ha estat i serà l'Espanyol. És molt bonic jugar a l'Espanyol, però encara és més bonic sentir l'Espanyol. No sabia on arribava, el que va passar després ja ho sabeu. Beneït moment quan vaig trepitjar la Ciutat Esportiva”.
Lombi ha recordat que el seu primer any va ser espectacular i que en tornar “la gent em va demostrar que em volia moltíssim”. De cara al seu futur més proper una idea clara: “Vull estar a prop de les meves companyes, això és el que m'omple i necessito estar a prop seu”.
La coordinadora del futbol femení, Raquel Cabezón, ha assenyalat que “sabem que Anaïr és RCDE i el femení amb ella serà millor. Entenc el que sents, aquesta és casa teva i aquí hi ha tota la teva família perica”.
Acompanyada de la família, amics, i tota la plantilla del primer equip, Lombi ha tancat un capítol de la seva vida en blanc-i-blau. Per sort, encara queden moltes fulles en blanc per escriure. Gràcies per tot, Lombi!