"És impossible penedir-se"
Sergio Sánchez assumeix que, malgrat les dificultats d'aquesta temporada, "tornaria una i mil vegades" a l'equip que "em va donar la possibilitat de fer la meva carrera"
Sergio Sánchez va arribar al final de l'estiu a l'Espanyol amb il·lusions renovades. Li ha costat trobar un lloc en l'equip, però assumeix el paper de futbolista que ha d'ajudar als seus companys i posar la seva experiència al servei del vestidor. Assumeix que està sent un any dur per a ell però insisteix que "mai" s'ha penedit de "tornar a casa, a l'equip que m'ha donat l'opció de fer la meva carrera esportiva. Tornaria a fer-ho una i mil vegades”.
Una temporada complicada: "Sí, està sent esportivament un any dur. És una situació dura, difícil. He d'adaptar-me, aprendre d'ella i seguir”.
Més minuts: "Independentment que els objectius hagin perdut una mica de força segueixen estant aquí. L'equip, la samarreta i aquest escut es mereixen que, fins al final, lluitem pel màxim. No es tracta de regalar minuts a ningú ni regalar partits. Els jugadors que sortin han de seguir donant-ho tot, per l'escut i per la gent que que ve a veure'ns”.
Competència: "Vinc de jugar bastant a Rússia. Vaig arribar amb molta il·lusió, però entenc que és molt difícil ser entrenador. És molt difícil tenir 25 jugadors i triar 11. Tinc molt de respecte perquè és un càrrec que és mes complex del que es pot arribar a veure. Treballo per no conformar-me. Intento donar el màxim i això és el que ha de fer qualsevol jugador”.
Futur: "No sé què faré. Seguim en aquest vaixell. L'any no ha acabat com per pensar en el futur. Crec que cal canalitzar tots els pensaments i forces col·lectives en la mateixa direcció. Sóc aquí fins al final. Si cada un mira per si mateix, el vaixell s'enfonsarà. No veig que els jugadors pensin en el seu tema personal sinó que prima el pensament col·lectiu”.
Mercat d'hivern: "No es donava la situació que buscava. Al desembre no estava jugant i buscava una solució per ser feliç, que és jugant. Vaig deixar molt per venir aquí, que és on el cor em manava jugar. Volia jugar aquí per amor no per diners. Aquí estic bé, en l'equip que m'ha vist créixer i al qual li dec tant”.
Penedir-se: "Mai. Impossible fer-ho. He tornat a casa, encara que sigui un any difícil. He tornat a la ciutat esportiva on vaig jugar des dels 10 anys. He tornat a l'equip que em va donar la possibilitat de fer la meva carrera. És impossible penedir-se. Tornaria a fer-ho una i mil vegades tot i la situació que em toca viure”.
Perspectives de futur: "Entenc que veient el projecte es pot demanar un altre tipus de coses. Però cal ser justos. L'entrenador va venir en un moment dolent, va aconseguir gairebé ficar a l'equip a Europa. Per aquesta part cal treure’s el barret davant l'entrenador. El futbol no és fàcil. A vegades hi ha circumstàncies que no controles i ho fan més difícil. Però quan un ho deixa tot, amor, treball, constància, no es pot retreure res”.