Tornar
La prèvia de l’Espanyol-Alavés
El RCD Espanyol i el Deportivo Alavés s’enfronten en la 28a jornada de LaLiga a l’RCDE Stadium. Aquest serà el 30è enfrontament entre els dos equips a Primera Divisió, als quals s’ha d’afegir 20 partits de Copa i 4 partits a Segona Divisió. Fundat el 1921, el Deportivo Alavés afronta la seva 15ena temporada a l’elit del futbol espanyol.
Sabies que…?
- Espanyol i Alavés s’han enfrontat 29 vegades a Primera Divisió, amb 10 victòries periques, 8 empats i 11 derrotes, 41 gols a favor i 32 gols en contra. Jugant com a local s’han enfrontat 14 vegades, amb un balanç de 9 victòries, 3 empats i 2 derrotes.
- La victòria més voluminosa com a local va ser un 6 a 0 la temporada 1955/56 i, a domicili, el resultat més favorable va ser un 0 a 1 la temporada 2016/17, en la que fins ara ha estat la única victòria a Mendizorrotza.
- ‘Goazen Glorioso’ (‘Vamos Glorioso’) és el crit de guerra dels aficionats alabesistes. I són coneguts com ‘babazorros’ per la unió de les paraules basques ‘baba’ (que significa fava) i ‘zorro’ (sac en euskera), paraula amb la que es coneixia a Alaba als recol·lectors de faves.
- El club neix el 1920 amb la denominació de ‘Sport Friends Club’ i un any després, el 23 de gener de 1921, n’adopta el nom actual.
Partits per al record
1. Temporada 1955/56, jornada 30 (22/04/1956): RCD Espanyol 6 – Deportivo Alavés 0. La temporada 1954/55 havia acabat amb gran patiment. Els anys daurats d’Scopelli havien arribat a la seva fi i l’equip va haver de patir fins a final de temporada per salvar la categoria en una llarguíssima lligueta de promoció. Amb l’arribada a la banqueta del ‘Divino’ Ricardo Zamora, l’Espanyol va retrobar l’estabilitat classificatòria durant el campionat i va poder transitar per una còmoda zona mitja-alta de la taula que va rubricar en el partit final de lliga contra l’Alavés. En una tarda inspiradíssima de Julián Arcas, autor de 4 gols, els blanc-i-blaus van brindar d’una autèntica tarda de futbol al respectable públic de Sarrià.
2. Temporada 2002/03, jornada 35 (25/05/2003): RCD Espanyol 3 – Deportivo Alavés 1. En una lliga de gran patiment inicial, va arribar Javier Clemente (a la seva tercera etapa a la banqueta perica) per aconseguir la permanència. I aquella desitjada tranquil·litat arribaria amb una ratxa de 12 partits sense perdre que va culminar-se amb la salvació virtual a Montjuïc contra el rival que marcava el descens, l’Alavés d’Aranguren. En un partit molt travat, l’Espanyol s’imposaria amb un doblet de Milosevic (41’ i 46’) i amb el gol de Maxi Rodríguez al 92’ que certificava la victòria blanc-i-blava i la permanència a la Primera Divisió una temporada més.
Jugadors que van vestir les dues samarretes
1. Eloy Pérez (RCD Espanyol 1988-94; Deportivo Alavés 1995-96): el ‘Chino’ havia debutat amb l’Espanyol a les acaballes de la lliga 1987-88 i poc a poc es va fer amb la titularitat del costat dret de la defensa espanyolista. Després de 181 partits oficials, Eloy s’acomiadava com a capità de l’equip alçant el títol de campió de lliga de Segona Divisió a Sarrià el 1994. Després d’una temporada al Palamós seria fitxat pels de Vitòria la t.1995-96, on deixaria als ‘babazorros’ prop de la promoció d’ascens en la seva primera temporada a Segona Divisió després de més de 10 anys a 2ª B.
2. Manel Serrano (Deportivo Alavés 1993, 1994-98; RCD Espanyol 1993; 1998-01). Provinent de L’Hospitalet (en aquell temps funcionava com a filial blanc-i-blau), Serrano té un breu primer contacte amb l’Alavés al final de la temp. 92-93 on és cedit. Al tornar a Barcelona compagina actuacions a ‘L’Hospi’ amb entrenaments al primer equip espanyolista, debutant fins i tot a un matx contra el Compostela la 93-94. La temporada següent Manel retorna a Vitòria on esdevé amo i senyor del ‘9’ amb uns registres golejadors espectaculars que el converteixen en peça clau dels ascensos a segona i primera. Encara a dia d’avui és el màxim golejador de la història del club vitorià amb 68 gols. Torna a l’Espanyol la temp. 1998/99.