Tornar

La prèvia de l’Espanyol-Levante

El RCD Espanyol i el Levante UD s’enfronten a la 30a jornada de LaLiga Santander a l’RCDE Stadium el dissabte 20 de juny de 2020 a les 14 hores.  Aquest serà el 28è enfrontament entre els dos equips a rimera Divisió, als quals s’ha d’afegir 10 partits de Copa i 2 partits a Segona Divisió. Fundat el 1939, el Levante afronta la seva 14ena temporada a l’èlit del futbol espanyol.

 

Sabies que…?

 

• Espanyol i Levante s’han enfrontat 27 vegades a Primera Divisió, amb 9 victòries periques, 10 empats i 8 derrotes, 34 gols a favor i 37 gols en contra. Jugant com a local s’han enfrontat 13 vegades, amb un balanç de 7 victòries, 5 empats i una única derrota.
• La victòria més ample com a local va ser un 6 a 0 la temporada 1989/90 i a domicili el resultat més favorable va ser un 0 a 2, resultat que s’ha repetit en tres ocasions. El record com a visitant però el trobem a la Copa, amb un 0 a 4 la temp. 1939/40.
• El club valencià és fundat el 1939 sota el nom de Levante Gimnástico, fruit de la fusió entre dos equips, el Levante FC i el Gimnástico FC. No obstant, els seus orígens daten del 1909, any de la creació d’ambdós conjunts que formarien l’esquadra granota.
• Precisament els seus aficionats son coneguts com ‘granotes’. El seu origen el trobem al seu primer camp, l’Estadio de Vallejo, propietat de l’antic Gimnástico FC. Situat al costat del riu Túria, a la seva llera hi vivien un gran nombre de granotes, fet que va portar a popularitzar aquest sobrenom.

 

Partits per al record

•  Temporada 1939-40, 1/16 final Copa d’Espanya (12/05/1940): RCDE 6 – Levante Gimnástico 2. L’Espanyol havia acabat cinquè en una Lliga on va ser líder moltes jornades, però l’infortuni d’un accident d’autocar després d’un partit contra el Sevilla va deixar molts lesionats i la moral de l’equip se’n va ressentir. Acabat el campionat tocava el torn del torneig del ko, amb un rival de Segona Divisió, el recentment fundat Levante Gimnástico. L’anada dels setzens de finals es va disputar a Sarrià. En una primera part molt igualada, els blanc-i-blaus es van avançar en dues vegades al marcador fruit dels gols de Prat i Martinez Català, però els granotes van aconseguir igualar el partit. La segona part va canviar l’escenari, amb els pericos superant el rival. Jorge i Martínez Català (que completava el seu hat-trick) deixaven molt coll avall una eliminatòria que després s’arrodoniria amb un contundent 0 a 4 a l’Estadio del Vallejo. Aquell equip aconseguiria alçar el trofeu de campió per segona vegada a la seva història, efemèride de la qual aquest any celebrem el seu 80è aniversari.

 

Jugadors que van vestir les dues samarretes

 

1. Vicente Martínez Català  (RCD Espanyol 1939-41, 1943-44; Levante 1944-49):

• Fitxat el 1936 però sense debutar fins passada la Guerra Civil, Martínez Català va ser un veritable ‘killer’ de l’àrea, potent, habilidós i amb una gran definició. Els seus més de 50 gols en dues temporades no van passar desapercebuts pel Zaragoza qui el va fitxar el 1941 a cop de talonari. Dues temporades després, retornava a l’Espanyol amb un rendiment molt inferior. Nascut a Manises, el davanter va marxar amb la carta de llibertat al Levante, on reviuria els seus millors anys i ajudaria l’equip valencià a establir-se a la Segona Divisió espanyola.

2. Sergio García (Levante 2004 a 2005; RCD Espanyol, 2010-2015, 2017-2019):

• El davanter del Bon Pastor va jugar al conjunt granota la temporada 2004-2005, amb 21 anys, curs en què va marcar 7 gols en partits oficials. Posteriorment, l’estiu del 2010, arriba al club blanc-i-blau, on estaria 7 temporades distribuïdes en dues etapes. Amb l’Espanyol, Sergio García va jugar 231 partits, marcant 50 gols, i es va convertir en un futbolista molt estimat per tota l’afició perica.

3. Jofre Mateu (Levante 2002-05; RCD Espanyol 2005-06):

• L’interior esquerre va fitxar pel Levante a Segona Divisió amb només 22 anys. Allà es va convertir en una de les peces clau de l’ascens dels granotes a Primera després de quasi 40 anys des de la seva darrera participació. Els seus bons registres el van portar a Montjuïc amb la carta de llibertat, però la seva rellevància seria molt menor. Va disposar de pocs minuts a la Lliga, però en canvi va esdevenir peça fixa a la Copa, convertint-se en part activa del trofeu que s’assoliria el 2006.