Tornar

La prèvia de l’Espanyol-Sabadell

El RCD Espanyol i el Centre d’Esports Sabadell s’enfronten a la vint-i-sisena jornada de LaLiga Smartbank a l’RCDE Stadium aquest dissabte 20 de febrer a les 16.00h. Aquest serà el 36è enfrontament entre els dos equips a totes les competicions d’àmbit estatal. Fundat el 1903, el Sabadell afronta la seva 44ena temporada a la categoria de Plata del futbol espanyol.

Sabies que…?

• Espanyol i Sabadell s’han enfrontat 35 vegades en partits oficials d’àmbit estatal, dels quals 26 a Primera Divisió, 5 a Segona i 4 a la Copa d’Espanya.
• El resultat més favorable ha estat un 0-6 a la Creu Alta durant la t. 1944-45 de Primera Divisió. La derrota més dolorosa es va produir al mateix escenari dos campanyes després, amb un resultat de 3-1.
• El darrer enfrontament entre clubs a camp propi es va produir el 21 d’octubre de 1989, durant la jornada 8 de la t. 1989-90 a Segona Divisió. En aquell partit l’Espanyol es va imposar amb un contundent 3-0 a Sarrià, amb gols de Gabino (2) i Gay.
• Antonio Chas y José María son els màxims golejadors dels duels entre blanc-i-blaus i arlequinats, amb 4 gols. A una diana es queda el sabadellenc Pallás, amb 3.
• El Sabadell es funda el 11 de desembre de 1903, sent Joan Grau el seu primer president. Tot i així el futbol és introduït a la ciutat vallesana dos anys abans a través dels germans Joaquim i Joan Saus. Durant els primer anys l’equipació utilitzada és una samarreta de ratlles blanc-i-blaves i pantaló blanc. L’arlequinat s’introdueix el 1913, convertint-se en uniforme oficial fins l’actualitat.
• Per història i estadístiques, el CE Sabadell és el tercer equip en importància de Catalunya. Entre les seves grans fites trobem un Campionat de Catalunya de la temporada 1933-34, la final de Copa el 1935, un Campionat de Segona Divisió la t. 1945-46 i una meritòria quarta posició a Primera Divisió la t. 1968-69.
• Fruit d’aquella exitosa campanya, els arlequinats fan el seu debut en competició europea, en la que ha estat fins ara la seva única participació. A la Copa de Fires van disputar els setzens de final contra el Club Brugge. Tot i imposar-se per 2-0 en la ronda d’anada a la Creu Alta, els flamencs van escombrar als vallesans a la tornada disputada a l’Olympisch Stadion per 5-1.
• El Sabadell disputa els seus partits a l’Estadi de la Nova Creu Alta, inaugurat el 1967 i amb una capacitat per 12.000 espectadors. La instal·lació també és font de grans records pericos, ja que allà es va jugar el mític Espanyol 5- Oviedo 0 que va permetre als pericos classificar-se per la Copa de la UEFA la temporada 1995-96. També va ser seu blanc-i-blava durant els partits de la Copa Intertoto de 1998, on la llera dels Tamudo, Sergio, Capdevila, Morales o De Lucas van enlluernar a Europa.

 

Van defensar les dues samarretes

Curiosament els dos màxims golejadors de la història perica, Marañón i Tamudo, van acabar les seves carreres al conjunt arlequinat. No obstant, han estat diversos els jugadors que han vestit els dos uniformes:

1. Antoni Segarra Niubó (RCD Espanyol 1944-51; 1951-57): El de Castellnou de Seana debuta al primer equip al final de la temporada 1954-55, després de la seva cessió a l’Espanya Industrial. Amb dos gols en les seves dos primeres participacions -el seu primer gol amb la samarreta blanc-i-blava el marca precisament contra el Sabadell-, Segarra demostra el seu olfacte golejador a la davantera espanyolista. Tot i no ser un titular indiscutible forma un bon tàndem amb Rosendo Hernández. El seu dia de glòria es va produir en el derbi de la t. 1947-48, quan els seus dos gols van possibilitar als pericos imposar-se al FC Barcelona (2-1). No obstant, les lesions no li van permetre mostrar la seva millor versió. Després de set temporades, Segarra feia les maletes rumb a Sabadell. Allà es convertiria en un dels jugadors més importants de la història del conjunt arlequinat, amb 178 partits disputats i 28 dianes aconseguides.

2. Ángel de Tomás Aguirre (RCD Espanyol 1955-56, 1957-61; CE Sabadell 1954-58): Fitxat amb 21 anys procedent del Granollers, en una operació on també es va incorporar Bartolí, Aguirre és cedit al Sabadell durant quatre campanyes. En els seus 89 partits a la capital vallesana el migcampista basc és un habitual als onzes inicials i la seva aportació golejadora és molt remarcable. L’Espanyol decideix recuperar-lo l‘hivern de la temporada 1957-58 i es converteix en una peça habitual dels esquemes blanc-i-blaus. Jugador de brega i bona tècnica, va disputar 61 partits oficials i va marcar cinc gols. El 1961 continuaria la seva carrera al Tenerife, retirant-se posteriorment al Badalona.

3. Thomas N’Kono (RCD Espanyol 1982-89; CE Sabadell 1991-93): L’Espanyol ha estat terra de grans porters, però entre els més destacats de la seva història apareix la figura del carismàtic camerunès. Figura destacada de la seva selecció al Mundial 82, celebrat a Espanya, provoca el seu fitxatge pel Club procedent del Canon Yaoundé. Els anys 80 no es poden entendre sense la seva presència. 8 temporades i 333 partits oficials el converteixen en l’estranger amb més partits oficials jugats a la història perica, a més del porter que més vegades ha vestit la blanc-i-blava. D’agilitat felina i amb els seus eterns pantalons llargs, Tommy va deixar l’Espanyol un cop consumat l’ascens a Primera la temporada 1989-90. El seu destí va ser proper, en un Sabadell on encara protagonitzaria els seus increïbles vols durant dos temporades més abans de la seva retirada.