Tornar

La Prèvia de l'Espanyol - Leganés

El RCD Espanyol i el Club Deportivo Leganés s’enfronten a la 34a jornada de LaLiga Smartbank a l’RCDE Stadium aquest diumenge 11 d’abril de 2020 a les 21 hores. Aquest serà el quart enfrontament entre els dos equips a Segona Divisió, als quals s’ha d’afegir 2 partits de Copa i 8 partits a Primera Divisió. Fundat el 1928, el CD Leganés  afronta la seva catorzena temporada a la divisió de plata del futbol espanyol.

 

Sabies que…?

• Espanyol i Leganés s’han enfrontat 3 vegades a Segona Divisió, amb un balanç d’una victòria i dos derrotes, 4 gols a favor i 4 en contra. A Primera s’hi han enfrontat 8  vegades, amb 4 victòries pels nostres, cap empat i 4 derrotes, 9 gols a favor i 7 gols en contra.
• Jugant com a local s’han enfrontat  a totes les competicions 6 vegades, amb un balanç de 4 victòries i 2 derrotes.
• La victòria més voluminosa com a local va ser un 3 a 0 la temporada 2016/17 i a domicili el resultat més favorable va ser un 0 a 2 a la temporada 2018/19.
• Borja Iglesias és el màxim golejador dels duels contra els madrilenys, amb 3 dianes. Per part del ‘Lega’, curiosament és un jugador perico, Mario Hermoso, amb dos gols a pròpia porta.
• Tot i ser fundat el 23 de juny de 1928, l’equip madrileny té com a precedent un altre club, el CD Once Leones, fundat dos anys abans. Molts dels seus jugadors passarien a formar part del nou CD Leganés.
• Han estat diversos els colors que ha vestit el club ‘pepinero’ durant la seva història. El blaugrana, el tricolor (vermell, blanc i verd), el verd i el verd-i-blanc han estat les variants emprades fins el 1954, any on estabilitza el blanc-i-blau com a primera equipació, en consonància als colors de la seva vila.
• El sobrenom de ‘pepineros’ comença a utilitzar-se als anys 40 en l’època d’uniformes verds del club, i és que Leganés gaudeix d’una important horta de cogombres.

 

Van defensar les dues samarretes

1. Raúl Arribas  (RCD Espanyol 1993-98; CD Leganés 1998-2005): Format a les categories inferiors del Club, el porter barceloní va aprofitar la seva cessió al Palamós com a trampolí per arribar al primer equip. Sempre a l’ombra de Toni, les poques oportunitats que va gaudir les va aprofitar amb gran solvència i bons reflexes.  Després de cinc temporades a l’Espanyol, el seu nou destí seria el Leganés. Allà es faria amb la titularitat des del primer moment i no l’abandonaria durant els set anys que va viure al conjunt madrileny. De fet és el cinquè jugador amb més partits a la història dels pepineros, defenent la seva samarreta 221 partits oficials.

2. Andrei Vladimirovich Moj (RCDE 1991-93 ; CD Leganés  1997-98). Amb la famosa arribada dels ‘quatre russos’ a Sarrià la temporada 1991-92 (amb Kuznetsov, Korneiev i Galyamin), Moj era el menys conegut dels quatre. Tot i així el lateral esquerre va completar dues temporades amb força participació a l’onze, sobretot durant la segona campanya. Tot i el seu breu pas, amb 59 partits oficials, l’únic gol que va aconseguir va ser decisiu ja que va marcar l’empat a un al vell Atocha, durant la darrera jornada de la temporada 91/92, permetent d’aquesta manera la permanència de l’Espanyol a la Primera Divisió. El 1993 el rus deixava l’entitat i passaria tres anys al Toledo, de Segona, i a l’Hércules. La seva darrera experiència al futbol espanyol va ser el Leganés la temporada 1997-98. Durant una campanya va ser fixe als esquemes del conjunt pepinero, aleshores entrenat per Pedro Braojos i compartint vestuari amb l’ex espanyolista José Mari.