Tornar
La prèvia de l'Espanyol - Zaragoza
El RCD Espanyol i el Real Zaragoza s’enfronten a la quinzena jornada de LaLiga Smartbank a l’RCDE Stadium diumenge 29 de novembre a les 16.00h. Aquest serà el 124è enfrontament entre els dos equips a totes les competicions. Fundat el 1932, el Zaragoza afronta la seva 24a temporada a la categoria de Plata del futbol espanyol.
Sabies que…?
Espanyol i Zaragoza s’han enfrontat 123 vegades en partits oficials, dels quals 110 a Primera Divisió, 11 a la Copa d’Espanya i 2 en promoció de descens. És aquest per tant un duel inèdit a la Segona Divisió.
De tots aquests partits, l’Espanyol en surt guanyador en 45 ocasions, amb 37 empats i 41 derrotes, 177 gols a favor i 161 en contra. El resultat més favorable ha estat un 5-0, marcador que s’ha repetit en dos ocasions (temporades 1960-61 i 2000-01). En canvi, la derrota més ominosa ha estat un 8-1 a la Romareda durant la temporada 1978-79.
Sorprenentment, aquest no va ser el matx amb més gols entre ambdós equips. El marcador més voluminós fou un 5-6 la temporada 1951-52. L’equip de l’Oxígen d’Scopelli va arribar a col·locar-se 1-6 i a punt va estar deixar-se remuntar pels maños al Torrero.
Parlar del Real Zaragoza és parlar d’un dels grans clubs del futbol espanyol. 6 Copes d’Espanya, una Recopa, una Copa de Fires (actual Europa League) i una Supercopa d’Espanya llueixen a les vitrines de la Romareda.
Fundat el 1932, neix de la fusió dels dos equips més rellevants de la capital aragonesa: el Iberia SC, més coneguts com los Avispas, pel color groc i negre de la seva samarreta; i el Zaragoza CD, los tomates, amb equipació vermella. El color escollit pel nou club seria el blanc-i-blau i la seu se situaria a l’estadi de Torrero, passant a la Romareda (actual camp) el 1957.
Especialment daurats van ser els anys 60 pels aragonesos, amb el llegendari equip de ‘Los Magníficos’ (sobrenom inspirat en la famosa pel·lícula de John Sturges, Els Set Magnífics). Aquella davantera la formaren Canario, Santos, Marcelino, Villa i Lapetra, que van portar l'equip a quatre finals de Copa de les quals van guanyar dos (1964 i 1966), a dues finals de la Copa de Fires (1964 i 1966) de la qual guanyarien la primera, i a situar-se entre els grans de la Lliga.
Jugadors que van vestir les dues samarretes
1. Àngel “Pichi” Alonso Herrera (Real Zaragoza 1977-82; RCD Espanyol 1986-89): El davanter de Benicarló va arribar a la capital aragonesa provinent del Castelló, convertint-se en un dels artífex de l’ascens del Zaragoza la temporada 1977-78. Durant les cinc campanyes que va disputar, va marcar 111 gols, tercer màxim golejador de la història maña, i amb Jorge Valdano van formar una de les duples atacants més temibles de la Lliga. El FC Barcelona era la seva següent destinació, on no va aconseguir acabar de fer-se amb un lloc a l’onze culer durant els quatre anys que hi va estar. L’estiu de 1986, amb un engrescador projecte sota les ordres de Javier Clemente, Pichi creuava la Diagonal i vivia tres intenses temporades amb l’Espanyol. Una primera on va ser pitxitxi de l’equip en la lliga del play-off on vam assolir la tercera posició (1986-87), una segona on va formar part de l’inoblidable UEFA del 88 (ell va marcar el gol decisiu de les semifinals de UEFA contra el Bruges), i una tercera en la que va compaginar el terreny de joc i la banqueta en aquell trio d’entrenadors (Pichi-Longhi-García de Andoin) que no van poder evitar el descens a segona.
2. José Aurelio Gay López (RCD Espanyol 1988-91; Real Zaragoza 1991-96): Precisament durant aquella darrera temporada de Pichi a l’Espanyol arribava al Club un prometedor centrecampista ofensiu provinent del Castilla, José Aurelio Gay. Elegant amb la pilota als peus i amb arribada a l’àrea, va anar creixent a Sarrià i erigint-se en jugador important i estimat per la grada. Durant tres temporades va disputar 91 partits i va aconseguir 14 gols. Aquest talent el portava a un Zaragoza que, sota les ordres de Victor Fernández, va viure una segona època daurada en la seva història. A la capital aragonesa Gay va conquerir una Copa i una Recopa en cinc campanyes, i se li recorda especialment pels gols decisius que va marcar a les semifinals de Copa de l’any 1993 i 1994. Un cop retirat el 1999, el madrileny comença l’aventura a les banquetes i el destí ha volgut que dirigís de nou als dos clubs: al Zaragoza entre les temporades 2009 i 2011, i a l’Espanyol B, on n’és el màxim responsable des de l’estiu de 2019.