Tornar

La prèvia de l'Espanyol-Alcorcón

El RCD Espanyol i l’Agrupación Deportiva Alcorcón s’enfronten a la cinquena jornada de LaLiga Smartbank a l’RCDE Stadium aquest dissabte 10 d’octubre a les 16.00 hores. Aquest serà el primer enfrontament entre els dos equips en lliga. També s’han enfrontat quatre vegades a Copa. Fundat el 1971, l’Alcorcón afronta la seva 12a temporada a la categoria de plata del futbol espanyol.

 

Sabies que…?

• Espanyol i Alcorcón s’han enfrontat 4 vegades a Copa del Rei, amb una victòria pels nostres, dos empats i una derrota, 5 gols a favor i 6 gols en contra. Jugant com a local s’han enfrontat 2 vegades, amb un balanç d’una victòria i un empat.
• El 20 de juliol de 1971 Dionisio Muñoz, junt amb un grup de socis de  la localitat,  van fundar l’Agrupación Deportiva Alcorcón a partir d’un equip anterior, el Juventud  Alcorcón. Els primers anys de la seva història van transcórrer per les categories regionals del futbol madrileny, fins assolir l’ascens a la Tercera Divisió el 1977.
• L’ascens a Segona Divisió B no va arribar fins la temporada 1999-2000. Deu anys després l’equip madrileny guanyava la seva lliga del Grup II de la categoria i assolia l’ascens a Segona durant la final del play-off jugat contra l’Ontinyent. Des d’aleshores el conjunt alfarero sempre s’ha mantingut a la Divisió de Plata del futbol espanyol.
• Precisament el sobrenom d’alfareros ve donat per la llarga tradició terrissaire de la localitat madrilenya, subministrant durant més de cinc segles el parament fet de fang a la capital.
• L’AD Alcorcón disputa els seus partits a l’Estadio Municipal de Santo Domingo, inaugurat el 1999 i amb una capacitat de 5.100 espectadors.

 

Partits per al record

Temporada 2013/14, 1/8 de final de la Copa del Rei (15/01/2014): RCD Espanyol 4 – Alcorcón 2. Després de la derrota a Santo Domingo per 1-0, l’eliminatòria de vuitens feia pujada pels blanc-i-blaus. La tornada es jugava a l’RCDE Stadium davant 10.000 valents que van desafiar el fred hivernal, esperant la remuntada local. I el partit es posava ben aviat en contra amb el gol del visitant Óscar Plano al minut 4, cosa que obligava a l’Espanyol a fer tres gols per classificar-se. Poc després Simao empatava el matx al 9’ i Sergio Garcia, de penal, posava per davant l’equip al minut 23. Faltava només un gol per accedir a la classificació i l’empenta de la segona part, amb constants escomeses a la porteria madrilenya, presagiava un final plàcid. Malgrat això, el gol no arribava i en una errada defensiva l’Alcorcón feia la seva segona diana, obra de Javito al 80 de joc, deixant pràcticament enllestida l’eliminatòria. Afortunadament, la reacció perica va ser fulminant. En només dos minuts, Víctor Álvarez al 84’ i Pizzi al 86’ obraven el miracle entre el deliri de l’afició.  L’entrega de la plantilla fins al darrer instant va donar el seu fruit.

  

Jugadors que van vestir les dues samarretes

1. Raúl Arribas Torre, 23/06/1969  (RCD Espanyol 1993-98; AD Alcorcón 2005-09): Format a les categories inferiors del Club, el porter barceloní va aprofitar la seva cessió al Palamós com a trampolí per arribar al primer equip. Sempre a l’ombra de Toni, les poques oportunitats que va tenir les va aprofitar amb gran solvència i bons reflexes.  Després de cinc temporades a l’Espanyol el seu nou destí seria el Leganés. Allà es faria amb la titularitat des del primer moment i no l’abandonaria durant els set anys que va viure al conjunt madrileny. El final de la seva carrera el passaria a l’Alcorcón amb l’equip a 2a B. Durant quatre temporades i 131 partits va defensar la porteria alfarera fins la seva retirada amb 40 anys.

 2. Francisco Montañés Claverias, 08/10/1986 (AD Alcorcón 2010-12; RCD Espanyol 2014-16). Sorgit de la Masia, el castellonenc va arribar a l’Alcorcón el 2010 en la que fou seva primera experiència a la Divisió de Plata. Extrem pur dels d’abans, driblador i descarat va aconseguir ser amo i senyor de la banda esquerra alfarera durant dos campanyes amb uns registres espectaculars, anotant 16 gols. El seu ascens meteòric el va portar a la Primera Divisió de la mà del Zaragoza, on va disputar dos meritòries temporades, tot i el descens del conjunt aragonès. El 2014 l’Espanyol, entrenat per Sergio González, es feia amb els seus serveis però no va aconseguir la titularitat en una davantera on Caicedo, Stuani, Sergio García i Lucas Vázquez sempre van anar-hi per davant.  La seva segona temporada va ser pràcticament testimonial, amb escassa participació. Montañés abandonaria la disciplina blanc-i-blava el 2016 rumb a València on defendria la samarreta del Levante, amb qui aconseguiria l’ascens a Primera.