Tornar
La Prèvia de l'Espanyol-Castellón
El RCD Espanyol i el Club Deportivo Castellón tanquen la primera volta de la lliga, enfrontant-se a la 21a jornada de LaLiga Smartbank a l’RCDE Stadium diumenge 10 de gener a les 21.00h. Aquest serà el 29è enfrontament entre els dos equips a totes les competicions. Fundat el 1922, el Castellón afronta la seva 38a temporada a la categoria de Plata del futbol espanyol.
Sabies que…?
- Espanyol i Castellón s’han enfrontat 28 vegades en partits oficials, dels quals 20 a Primera Divisió, 4 a Segona, 2 a la Copa d’Espanya i 2 a la Copa de la Liga.
- El resultat més favorable ha estat un 5-0 la temporada 1946-47 a Primera Divisió. La derrota més dolorosa es va produir al Sequiol (antic estadi albinegre) un any abans, 1945-46, amb un resultat de 4-1.
- El darrer enfrontament entre clubs es va produir el 17 d’abril de 1994, durant la jornada 34 de la temporada 1993-94 a Segona Divisió. En aquell partit l’Espanyol es va imposar amb un contundent 0-5 a Castalia, amb gols de Korneiev (2), Lardín y Roberto Fresnedoso (2). Aquell partit deixava a un sol punt als pericos d’aconseguir matemàticament l’ascens a Primera. L’afició perica va estar a l’alçada del gloriós moment, amb un desplaçament massiu que va copar tot el gol sud de l’estadi orellut.
- Ángel Calvo és el màxim golejador dels duels entre barcelonins i castellonencs, amb 8 gols. A una diana es queda el castellonenc Basilio, amb 7.
- El Castellón es funda el 20 de juliol de 1922, quan la Junta General del Cervantes FC acorda el seu canvi de nom a Castellón CF, primer, i CD Castellón, posteriorment. La primera indumentària estava formada per samarreta de ratlles verdes, taronges i blaves i pantaló negre. Posteriorment es passaria al blanc a l’elàstica, però la coincidència amb els colors de l’arxienemic Valencia CF provocaria la modificació definitiva amb l’adopció de les ratlles verticals blanc-i-negres.
- L’època daurada del Castellón la trobem als anys 40, quan disputen sis temporades a Primera, aconseguint fins i tot una meritòria 4ª posició la temporada 1942-43. Fruit d’aquesta popularitat, el camp del Sequiol (inaugurat precisament contra l’Espanyol el 1923) es va quedar petit, inaugurant el vell estadi de Castalia el 1947.
- Quaranta anys després s’inaugurava el 1987 el Nou Castalia, amb un disseny que imitava el Mini Estadi del FC Barcelona. Actualment té una capacitat per 15.500 espectadors.
- El ‘Pam pam, orellut’ és el crit de guerra dels aficionats albinegres, amb un origen als anys 20. La història d'aquest himne neix amb el llegendari porter dels anys 20, Alanga, qui acostumava a portar un petit elefant d’enormes orelles com a mascota i el situava darrere de la seva porteria. Als partits solien acudir joves disposats a passar-ho bé i a riure's de tot el que hi hagués al seu voltant. També hi solia ser-hi un senyor amb unes grans orelles anomenat Jaime Varela i que sempre aplaudia dues vegades (pam, pam) i aquests joves, per a mofar-se d'ell, van començar a fer rimes amb la paraula Orellut, escudant-se en l'elefant del porter. Després va sorgir el càntic després d'una victòria a casa del Valencia que resava així: "Pam Pam Orellut!, el València ha perdut!".
Van defendre les dues samarretes
1. Basilio Nieto Barranco (CD Castellón 1940-44, 1945-48; RCD Espanyol 1947-48): El davanter valencià va ser un ídol a Castelló, convertint-se en el màxim golejador de la seva història amb 118 gols. Fitxat el 1940 procedent del Valencia, va protagonitzar els anys daurats de l’equip albinegre amb les seves dianes. Després d’un pas efímer pel FC Barcelona, tornava a la Plana dos temporades més. Va arribar a l’Espanyol el 1947 ja veterà, amb 31 anys i fora de la seva millor versió. A l’ombra de Calvo només va poder participar en 10 partits i marcar un gol. Abans d’acabar la temporada retornaria de nou a Castalia, fent un darrer servei a l’esquadra orelluda a la Copa d’Espanya.
2. José Ferrer Selma (CD Castellón 1970-74, 1980-83; RCD Espanyol 1973-79): Provinent de la cantera albinegra, el central castellonenc debutava el 1970 amb el primer equip, afiançant-se a l’onze inicial. Clau en l’ascens a Primera la temporada 1971/72, va gaudir de l’elit durant dos temporades a Castalia. El seu descens va provocar l’interès d’equips de Primera per fer-se amb els seus serveis, essent l’Espanyol qui s’emportava el gat a l’aigua. Tot i uns inicis difícils a l’ombra de De Felipe i Ortiz Aquino, Ferrer aconseguia esdevenir titular durant diverses temporades en l’eix de la defensa perica. Amb un estil molt sobri i poc efectista, va lluir la samarreta espanyolista durant 112 partits i va marcar 3 gols. Fins i tot va poder gaudir de l’experiència europea, jugant la UEFA 1976-77. Després d’una temporada final quasi en blanc, el 1979 fa les maletes per defensar fugaçment els colors del Levante. El 1980 tornava a l’equip de la seva terra, on encara disputaria tres campanyes a l’equip de la Plana.