Tornar

La prèvia de l'Espanyol-Celta

El RCD Espanyol i el Real Club Celta de Vigo  s’enfronten en la 38a jornada de LaLiga a l’RCDE Stadium el diumenge 19 de juliol de 2020 a les 21 hores.  Aquest serà el 102è enfrontament entre els dos equips a Primera Divisió, als que s’ha d’afegir 25 partits de Copa, 4 partits a la Copa de la Lliga i 4 partits a Segona Divisió. Fundat el 1923, el RC Celta és l’onzè club a la classificació històrica.

 

Sabies que…? 

- Espanyol i Celta s’han enfrontat 101 vegades a Primera Divisió, amb 42 victòries pels nostres, 24 empats i 35 derrotes, 152 gols a favor i 129 gols en contra. Jugant com a local s’han enfrontat 50 vegades, amb un balanç de 32 victòries, 12 empats i 6 derrotes.

- La victòria més àmplia com a local va ser un 6 a 1 les temporades 1952/53 i 55/56. A domicili el resultat més favorable va ser un 1 a 5 a la temporada 2003/04.

- Fundat el 1923, el club neix de la fusió dels dos equips locals, El Real Fortuna (fundat el 1905) i el Vigo Sporting (1913).

- Des de 1928 juga els seus partits a l’Estadi de Balaídos, inaugurat el 30 de desembre en un amistós contra el Real Unión de Irún, a qui van guanyar per 7 a 0. Fins aleshores havien disputat els seus encontres al Camp de Coia.

- Juan Baliño fou un dels artífex de la fundació del Celta, participant en l’elecció del nom, de l’escut i els seus colors, els de la bandera gallega, ja que Vigo era aleshores la capital esportiva de Galícia.

 

Partits per al record

1. Temporada 1952-53, jornada 16 (18/01/1952): RCDE 6 – RC Celta 1. L’Espanyol de Scopelli, més conegut com l’equip de l’Oxígeno, era la veritable revelació del campionat. Després de finalitzar la primera volta del campionat com a campió d’hivern, iniciava la segona part de la Liga a casa contra el Celta de Vigo. En un encontre sense opció pels ‘celestes’, els blanc-i-blaus van passar per sobre amb un set al marcador. Marcet (21’, 88’), Mauri (35’), Egea (53’, 86’), i Arcas (68’) van ser els encarregats de fer més líder a l’equip perico.

2. Temporada 2003-04, jornada 27 (06/03/2004): RC Celta 1 – RCDE 5. L’arribada de Luis Fernández a la banqueta va permetre a l’Espanyol començar una remuntada al campionat des del fons de la classificació. Una de les victòries més recordades es va donar contra el Celta a Balaídos, amb Tamudo com a protagonista absolut que obria el marcador al minut 29. El de Santa Coloma, d’esquenes i pressionat pel central gallec Sergio Fernández, es feia una autopassada de taló que el deixava sol al vertex de l’àrea, engaltant un fort xut que es colava per l’equadra ‘celtiña’. El mateix Tamudo, al 64 de penal, Hadji (43’), Sergio (en propia porta al 82) i Vignal (87’) rubricaven el resultat que donava esperances als pericos per sortir del pou, ficant als gallecs a la mateixa lluita pel descens.   

 

Van defensar les dues samarretes

1. Pablo Cavallero (RCD Espanyol 1999-00; Celta de Vigo 2000-05): Provinent de Vélez Sarsfield, Pablo Cavallero aterrava l’agost de 1999 cedit a Montjuïc per completar la porteria  d’aquella temporada, on hauria de lluitar per la titularitat amb Juan Luis Mora, un altre nouvingut. La qualitat del porter argentí va ser tota una revelació per l’Espanyol, imposant-se a l’onze. A més, seria el meta titular a la final de Copa del 2000 que van guanyar els blanc-i-blaus. Tot i el desig de l’Espanyol en fer-se amb la propietat del jugador les altres pretensions de Vélez van fer impossible la seva continuïtat. Qui sí va pagar pel seu fitxatge va ser el Celta, amb qui jugaria cinc temporades i fins i tot aconseguiria el Trofeu Zamora la temp. 2002/03.

2. Enrique De Lucas Martínez (RCDE 1997-02, Celta de Vigo 2010-13). El centrecampista de L’Hospitalet va ser un dels destacats integrants de la ‘Quinta de la Intertoto’ junt amb els Capdevila, Tamudo o Sergio que van meravellar una generació de pericos.  Després de quatre temporades la campanya de la seva consagració seria també la seva darrera. Després de refusar renovar el seu contracte el camí de De Lucas el portaria per Chelsea, Alavés, Murcia i Cartagena. Ja amb 32 anys fitxava pel Celta de Vigo a Segona Divisió, convertint-se en un dels fars dels gallecs durant tres anys, sent un dels responsables de l’ascens a primera el 2012.