Tornar

La prèvia de l'Espanyol-Las Palmas

El RCD Espanyol i la Unión Deportiva Las Palmas s’enfronten a la 36a jornada de LaLiga Smartbank a l’RCDE Stadium aquest dissabte 24 d’abril de 2020 a les 18.15 hores.  Aquest serà el quart enfrontament entre els dos equips a Segona Divisió, als quals s’han d’afegir 6 partits de Copa i 66 partits a Primera Divisió. Fundada el 1949, la UD Las Palmas afronta la seva 31a temporada a la divisió de plata del futbol espanyol. 

Sabies que…?

• Espanyol i Las Palmas s’han enfrontat 3 vegades a Segona Divisió, amb un balanç d’una victòria i dues derrotes, 3 gols a favor i 4 en contra. A Primera s’han enfrontat 66  vegades, amb 27 victòries pels nostres, 16 empats i 23 derrotes, 83 gols a favor i 75 gols en contra.
• Jugant com a local s’han enfrontat  a totes les competicions 37 vegades, amb un balanç de 23 victòries, 9 empats i 5 derrotes.
• La victòria més voluminosa com a local va ser un 4 a 0, resultat repetit a les temporades 1971-72 i 1972-73.  A domicili, el millor registre ha estat un 0-2, produït tres vegades.
• Morete, de Las Palmas, és el màxim golejador dels duels entre canaris i pericos, amb 7 dianes. Per part espanyolista, Amiano va ser el màxim artiller, amb 5 gols.
• La Unión Deportiva Las Palmas es funda el 22 d’agost de 1949, fruit de la fusió dels cinc equips locals existents: el Club Deportivo Gran Canaria, el Real Club Victoria, el Arenas Club i el Marino Fútbol Club. L’objectiu era formar una esquadra potent que pogués participar en els campionats nacionals. Gràcies a això, la RFEF va aprovar la inclusió dels equips canaris a competicions nacionals. I en només dues temporades va aconseguir arribar a Primera Divisió.
• La seva època daurada transcorre entre els 60 i 80, quan va encadenar 19 temporades a l’elit del futbol espanyol. Durant els darrers anys dels 60, Las Palmas va tenir una de les millors plantilles del país, encadenant una tercera posició i un sub-campionat de lliga durant les temporades 1967-68 i 1968-69.  Noms com José Juan, León o Tonono, junt amb el tècnic Luis Molowny van estar en boca de tothom.  
• Actualment l’equip disputa els seus partits a l’Estadio de Gran Canaria, inaugurat el 2003 i amb una capacitat actual de 32.400 espectadors. Antigament, l’Insular havia estat la seu dels canaris entre 1949 i 2003.

 

Van defensar les dues samarretes

1. Sebastián Herrera Zamora (RCD Espanyol 1994-97; Las Palmas 1997-99): Format a les categories inferiors del FC Barcelona, el central català, nascut a Copenhage, no va gaudir d’oportunitats per formar part de la primera plantilla culer i va viure un reguitzell de cessions a Mallorca, Burgos i Lleida. Amb la tornada a la Primera Divisió de l’Espanyol, un dels seus objectius va ser la incorporació d’Herrera en propietat. Amb els blanc-i-blaus, Sebastià va viure els millors anys de la seva carrera, sent titular indiscutible i formant una de les duples de centrals més segures de la categoria junt amb Pochettino.  Acabada la temporada 1996-97, Herrera va decidir fer un canvi d’aires i va ser traspassat al Las Palmas, que, en aquell moment, disputava la Segona Divisió. Peça fonamental dels esquemes grancanaris, van estar molt a prop de l’ascens durant les dues temporades que va ser-hi al conjunt insular. La seva carrera continuaria pel Logroñés, el Farense portugués i el Gavà.

2. Emilio Gámiz Cuixart (RCD Espanyol 1953-59; Las Palmas 1959-61): El badaloní va debutar al futbol professional el 1951 amb el Badalona, aleshores a Segona Divisió. La seva projecció el va portar a Sarrià el 1953, tot i que va passar anteriorment per una cessió al Sabadell. Anomenat ‘Bambi’ pel que li mesuraven les cames, va ser habitual als onzes durant bona part dels anys 50, fent tàndem durant algunes temporades amb Casamitjana. Va jugar un total de 116 partits i va marcar 8 gols. Després de sis temporades a l´Espanyol la seva següent destinació va ser Las Palmas, on va disputar dues campanyes amb els insulars, una a Primera i l’altra a Segona.