Tornar
La prèvia de l'Espanyol-Osasuna
El RCD Espanyol i el Club Atlético Osasuna s’enfronten a la ronda de setzens de final de la Copa de SM el Rei a l’RCDE Stadium diumenge 17 de gener a les 12 hores. Aquest serà la segona vegada que es creuen els dos equips a la història de la Copa. Fundat el 24 d’octubre de 1920, l’Osasuna és un dels equips amb més participacions a la LaLiga ens els darrers 40 anys, i és que des de la temporada 1980/81 ha disputat 30 de les 39 edicions a Primera Divisió.
Sabies que…?
- Espanyol i Osasuna s’han enfrontat 74 vegades en partits oficials, dels quals 70 a Primera Divisió, amb 25 victòries pels nostres, 15 empats i 30 derrotes; 2 a Copa, en ambdós casos vencedors els pericos, i 2 a Segona Divisió, amb una victòria i un empat. El balanç total és de 85 gols a favor i 95 en contra. Com a local, els números son més positius: 18 triomfs, 9 empats i 10 derrotes.
- El resultat més favorable ha estat un 4-0 durant la temporada 1969-70, amb els dos clubs a Segona -doblets de Re i Rosselló-. En canvi, la derrota més dolorosa fou un 6-1 durant la campanya 1935-36. En aquell partit van destacar els 5 gols que va marcar Vergara, fent estralls a la defensa espanyolista.
- L’historial d’enfrontaments s’inicia un 24 de novembre de 1935 a la tercera jornada de la lliga 1935-36. A Sarrià, l’Espanyol s’imposava amb un clar 3-0 al conjunt rojillo, amb gols de Green, Tin Bosch i Costa.
- L’únic precedent de Copa entre navarresos i catalans es remunta a la temporada 1942-43. En aquells setzens de final, l’Espanyol va colpejar primer amb una victòria a Sarrià per 3-2 -Olivas (2) i Jorge-, i va rematar la feina guanyant al camp de San Juan per 0-1 -de nou Olivas-.
- Actualment, l’Osasuna commemora el centenari de l’entitat. Fundada el 24 d’octubre de 1920, els seus orígens es remunten a l'antiga Sociedad Sportiva, un club què gràcies a una col·lecta popular va poder comprar una pilota i equipaments per a jugar partits contra equips militars de l'època. Posteriorment la fusió de la Sportiva i el New Club originen l’actual club el 1920. El nom d’Osasuna fou proposat per un dels fundadors, Benjamin Andoain Martínez, i significa en euskera salut, força o vigor. Des dels inicis, sempre han vestit amb samarreta rojilla i pantaló blau.
- Els partits del conjunt pamplonès es disputen a El Sadar, estadi inaugurat el 1967 i que compta amb una capacitat per a 23.500 espectadors. Actualment s’està portant a terme una profunda remodelació que renovarà per complet la seva fisonomia.
Jugadors que van vestir les dues samarretes
1. José Vicente Fernández Biurrun (CA Osasuna 1983-86; RCD Espanyol 1990-93). L’hispano-brasiler (amb doble nacionalitat degut al seu naixement a Sao Paulo) provenia de la pedrera de la Real Sociedad, però la parella a la porteria formada per Arconada i Otxotorena li va barrar qualsevol pas al primer equip txuri urdin. Per aquesta raó, i amb 24 anys, posava rumb a Pamplona per jugar amb l’Osasuna durant tres campanyes, on es va fer un nom al mon del futbol i es va erigir com un dels porters més segurs de la Lliga. Aquest fet no va passar inadvertit per l’Athletic, qui es feia amb el seu fitxatge el 1986. Amb els lleons ho va jugar tot durant quatre campanyes, fins i tot va ser internacional. Tot i així, el 1990 va ser convidat a sortir del club, conscient que no tindria més oportunitats. L’Espanyol, a petició del míster Luís Aragonés, es feia amb els seus serveis. La seva sobrietat sota pals es va fer palesa durant dues temporades. La tercera, la 1992-93 va ser molt convulsa: l’enfrontament amb el míster Novoa van relegar a l’arquer a l’ostracisme. Tot i així, l’estima del públic de Sarrià sempre hi va ser present amb aquella pancarta al Gol Sud que resava ‘Muro Biurrún’.
2. Walter Pandiani (Espanyol 2005-07 i 2011-12; Osasuna 2077-11): Pandiani ha estat un dels grans davanters del futbol espanyol durant la dècada dels 2000, destacant a tots els equips on hi va ser (Deportivo, Mallorca, RCD Espanyol, Osasuna i Villarreal) amb gols i grans actuacions. A casa nostra arribava durant el mercat d’hivern del 2006 fruit de la falta de gol i les urgències a la classificació, procedent del Birmingham. Les seves actuacions sempre van ser decisives: fou un dels artífex de la Copa de 2006 (seu va ser el gol de la victòria a les semifinals contra el Deportivo que donaven el bitllet a la gran final de Madrid) i de la gran UEFA de 2007. Encara a dia d’avui és el màxim golejador històric del club en competicions europees, amb 11 dianes. Tot i el seu excel·lent rendiment, el 2007 era traspassat a Osasuna, on els seus gols van ser el far que necessitaven els navarresos per mantenir la categoria durant els anys 2008/09 i 2009/10. Quatre anys després, el 2011, el ‘Rifle’ tornava a l’RCDE Stadium, on va ser un suplent de luxe per l’esquadra de Pochettino. Amb un total de 93 partits i 24 gols l’estima del perico per l’uruguaià és encara present. Fruit d’això fou un dels escollits per gravar el seu nom en una de les portes de l’estadi, concretament la número 46.