Tornar
La prèvia de l'Espanyol-Oviedo
El RCD Espanyol i el Real Oviedo s’enfronten a la vint-i-vuitena jornada de LaLiga Smartbank a l’RCDE Stadium aquest divendres 5 de març a les 21.00h. Aquest serà el 91è enfrontament entre els dos equips a totes les competicions. Fundat el 1926, l’Oviedo afronta la seva 38a temporada a la categoria de Plata del futbol espanyol.
Sabies que…?
- Espanyol i Oviedo s’han enfrontat 90 vegades en partits oficials, dels quals 70 a Primera Divisió, 3 a Segona, 2 a Promoció i 15 a la Copa d’Espanya. El balanç és de 45 victòries pels pericos, 15 empats i 30 derrotes.
- El resultat més favorable ha estat un 5-0, marcador repetit fins a quatre ocasions, la darrera la temporada 1995-96. La derrota més dolorosa es va produir al vell Tartiere la temporada 1934-35, amb un resultat de 8-3.
- El darrer enfrontament entre clubs a camp propi es va produir el 29 d’octubre del 2000, durant la jornada 7 de la temporada 2000-01 a Primera Divisió. En aquell partit l’Espanyol es va imposar per 2-0 a Montjuïc amb gols de Sergio i Tamudo.
- La d’aquesta jornada serà la primera visita dels ‘carbayones’ a l’RCDE Stadium. Com a local el balanç és de 33 victòries, 7 empats i 4 derrotes. De fet, la darrera victòria asturiana data de la temporada 1991-92, quan es van imposar per 0-1 a la segona jornada, disputada a l’Estadi de Sarrià.
- Isidro Lángara, un dels mites oviedistes, és l’autèntica bèstia negra de l’Espanyol. En només quatre temporades el ’Tanque’ va perforar la porteria blanc-i-blava en 22 ocasions, aconseguint un pòquer de gols, tres hat-tricks i quatre doblets. Només Zarra (28) i Messi (25) han marcat més dianes que el guipuscoà. Per la part local, el màxim golejador perico és Ángel Calvo, amb 8 gols.
- El Real Oviedo va ser fundat el 26 de març de 1926, fruit de la fusió de dos equips de la ciutat, el Real Stadium Ovetense (nascut el 1914) i el Real Club Deportivo Oviedo (1919). Després de ser un dels clubs fundadors de la Segona Divisió, ascendeix per primera vegada a la màxima categoria l’any 1933 i es converteix en un dels millors equips de l’època, vivint una època daurada que duraria fins 1950, obtenint dos terceres i dos quartes posicions.
- Els anys 90 van suposar una segona època exitosa pels ‘carbayones’, debutant fins i tot a la Copa de la UEFA durant la temporada 1991-92, quan van ser eliminats pel Genoa italià a 1/32 de final.
- L’Estadi NMR Carlos Tartiere és la seu del club asturià. Inaugurat el 2000 agafava el testimoni del vell Carlos Tartiere, mític camp que va acollir els partits de l’Oviedo entre 1932 i el 2000. L’actual instal·lació té una capacitat per 30.500 espectadors, i referencia el nom del primer president de l’entitat.
Van defensar les dues samarretes
1. José María García Lavilla (Real Oviedo 1960-65; RCD Espanyol 1965-76): El de Pola de Siero va formar part de les categories inferiors de l’Oviedo, debutant amb el seu primer equip el gener de 1961, tot i que va ser fixe a les alineacions durant la temporada següent. Amb un meravellós peu esquerre, la seva classe feia estralls a les defenses rivals. Va aconseguir situar tercer als carbayones la temporada 1962-63, però no va poder evitar el seu descens dos temporades després. Atent l’Espanyol a aquesta circumstància i com a petició expressa de Kubala l’asturià arribava a Sarrià com un dels fitxatges estrella de l’any. Amb els posteriors fitxatges de Ré, Marcial, Amas i junt amb Rodilla formarien una de les davanteres fonamentals de l’època, els ‘Cinc Delfins’. Però la seva figura va anar molt més enllà, convertint-se en el gran capità dels anys 70. 11 temporades, 343 partits oficials, 59 gols i l’estima de l’aficionat perico han fet d’ell un dels grans imprescindibles de la nostra història.
2. Cristóbal Parralo Aguilera (Real Oviedo 1988-89, 1992-95; RCD Espanyol, 1995-2001): Format a les categories inferiors del FC Barcelona va donar els seus primers passos a l’èlit del futbol a través de cessions a Oviedo i Logroñés. Després de tornar al Camp Nou durant una temporada, la falta d’oportunitats a l’onze el porta a abandonar l’equip blaugrana i tornar amb el conjunt asturià. Tres temporades de gran èxit, entre 1992 i 1995, van cridar l’atenció de José Antonio Camacho, aleshores tècnic perico, qui el va portar com a substitut de Mendiondo. Amb l’Espanyol, Cristóbal va gaudir els millors anys de la seva carrera futbolística formant una línia defensiva molt poderosa amb Pochettino, Torres Mestre, Herrera o Nando. Lateral dret de molta elegància i classe, defensava amb gran criteri i pujava la banda sempre amb perill. Va disputar 257 partits i va ser campió de Copa el 2000. EL 2001 abandonava l’entitat camí a França, on es retrobaria amb Poche a la defensa del PSG. Anys més tard retornaria al Club com a director esportiu.