Tornar

La prèvia de l'Espanyol-Rayo

El RCD Espanyol de Barcelona i el Rayo Vallecano de Madrid s’enfronten a la vint-i-tresena jornada de LaLiga Smartbank a l’RCDE Stadium, aquest diumenge 31 de gener a les 16.00h. Aquest serà el 40è enfrontament entre els dos equips a totes les competicions. Fundat el 1924, el Rayo afronta la seva 38ena temporada a la categoria de Plata del futbol espanyol.

 

Sabies que…?

• Espanyol i Rayo s’han enfrontat 39 vegades en partits oficials, dels quals 32 a Primera Divisió, 3 a Segona i 4 a la Copa.
• El resultat més favorable ha estat un 5-1, fet que s’ha repetit en dues ocasions (temporada 1999/00 i 2011/12). La derrota més dolorosa es va produir a l’Estadi de Vallecas la temporada 2015/16, amb un 3-0.
• El darrer enfrontament entre clubs a l’RCDE Stadium es va produir el 28 de setembre del 2018, durant, precisament, la jornada 23 de la temporada 2018-19 a Primera Divisió. En aquell partit l’Espanyol es va imposar per 2-1 amb gols de Borja Iglesias i Darder, qui culminava al descompte una remuntada èpica del club blanc-i-blau amb una gardel·la a la frontal de l’àrea que feia impossible l’estirada del porter visitant, Dimitrievski.
• Sergio García és el màxim golejador dels duels entre catalans i madrilenys, amb 5 gols. A una diana es queden Velamazán i Tamudo, amb 4.
• El club vallecà es funda el 29 de maig de 1924. El terme ‘Rayo’ es remunta als seus inicis, tenint com a nom primerenc Agrupación Deportiva El Rayo. Més tard, el 1949, canvia el seu nom per AD Rayo Vallecano. El seu debut a la Segona Divisió es produeix la temporada 1956-57, i posteriorment inicia la seva singladura a Primera la temporada 1977-78, on ha disputat 18 campanyes des d’ençà.
• La seva època daurada es produeix a finals dels 90, quan assoleix la seva primera classificació per competicions europees, arribant fins els quarts de final de la Copa de la UEFA la temporada 2000-01.
• La franja vermella tan característica del Rayo es comença a incloure el 1949. Fins aleshores la seva equipació era blanca amb mitges negres, però fruit d’un conveni de col·laboració amb l’Atlético de Madrid és obligat a incorporar el color vermell a l’uniforme en forma de franja diagonal.
• Des que el club es converteix en societat anònima l’accionariat queda en mans de l’empresari José María Ruiz Mateos. Fruit d’això nomena la seva dona, Teresa Rivero, presidenta de l’entitat, convertint-se així en la primera dona en dirigir un equip de futbol a la Primera Divisió espanyola, i exerceix el càrrec des de 1994 fins 2011.
• L’Estadi de Vallecas va portar durant anys el seu nom fins l’arribada del nou accionista i actual president de l’entitat, Martín Presa, qui a través d’un referèndum li dóna a la instal·lació la seva actual denominació el 2011. El camp, de titularitat municipal, té una capacitat per 14.700 espectadors i una de les dimensions més petites de la divisió (100x65m, en comparació als 105x68m del RCDE Stadium).

 

Van defensar les dues samarretes

1. Raúl Tamudo Montero (RCD Espanyol 1996-2010; Rayo Vallecano 2011-13): Sobren les paraules per descriure la carrera de Tamudo a l’Espanyol, ben coneguda per tots els aficionats pericos. El de Santa Coloma arriba a la pedrera del Club el 1992, i debuta al primer equip cinc anys després, amb l’inoblidable partit del Rico Pérez (estadi de l’Hércules de Alicante) on marca el gol de la victòria a les acaballes del matx. 14 temporades amb el club, 389 partits i 140 gols fan del 23 una de les grans llegendes vives de la institució.  Doble campió de Copa del Rei el 2000 i 2006 i finalista de la UEFA el 2007, Raúl deixa el club dels seus amors el 2010 rumb a la Real Societat, on disputa una temporada amb els txuri urdin. La campanya següent, i amb 34 anys, té com a destinació el Rayo Vallecano. A pesar de la veterania, el seu idil·li amb el gol no es perd, aconseguint 11 dianes. Però potser la més sonada i que el transforma també en ídol franjirrojo es produeix a la darrera jornada de lliga de la temporada 2011-12, quan aconsegueix al minut 89 el gol de la salvació  per l’equip madrileny en un agònic final contra el Granada (1-0), obtenint així la permanència en la Primera Divisió un any més.

Un cop retirat de la seva carrera com a futbolista, els camins de Tamudo i l’Espanyol es tornen a unir el 2016, quan entra a formar part de la secretaria tècnica del Club. Per sempre, uno di noi.

2. Luís Cembranos Martínez (RCD Espanyol 1994-98; Rayo Vallecano 1998-04): L’hispano-suís  esdevé una de les promeses de la pedrera del FC Barcelona, però l’oportunitat de debutar en Primera Divisió li arriba de mans de l’Espanyol, qui es fa amb els seus serveis en el mercat hivernal de la temporada 1994-95. Amb els blanc-i-blaus disputa quatre campanyes més, sense arribar a tenir un paper destacat en l’onze inicial i quedant per darrere d’homes de la talla de Brnovic, Francisco o Galca. Durant la segona meitat de la  temporada 1998-99 Cembranos abandona l’entitat rumb a Vallecas. Amb el Rayo Vallecano assoleix el seu millor nivell liderant la sala de màquines del mig del camp rayista. Fins i tot aconsegueix debutar amb la Selecció Espanyola. 142 partits i 33 gols després abandona la disciplina del club madrileny el 2004, retirant-se al poc temps. La seva carrera al món del futbol continua com a entrenador, arribant a dirigir el filial del Rayo i posteriorment del Leganés, on va dirigir la primera plantilla durant tres encontres la temporada passada.