Tornar
La prèvia de l'Espanyol-Sporting
El RCD Espanyol i el Real Sporting de Gijón s’enfronten a la dissetena jornada de LaLiga Smartbank a l’RCDE Stadium diumenge 6 de desembre a les 16.00h. Aquest serà el 90è enfrontament entre els dos equips en competició de Lliga. Fundat el 1905, l’Sporting afronta la seva 48a temporada a la categoria de Plata del futbol espanyol.
Sabies que…?
- Espanyol i Sporting s’han enfrontat 89 vegades en partits de lliga, dels quals 82 a Primera Divisió, 4 a Segona i 3 en promoció de descens.
- De tots aquests partits, l’Espanyol en surt guanyador en 38 ocasions, amb 20 empats i 31 derrotes, 118 gols a favor i 106 en contra. El resultat més favorable ha estat un 5-0, la temporada 1962/63. En canvi, la derrota més ominosa ha estat un 6-1 al Molinón durant la temporada 1975-76.
- El primer enfrontament de la història en partit oficial es va produir a la Copa d’Espanya de 1928-29. Els pericos es van imposar per 3-4 a domicili i 5-2 a casa als 1/16 de final.
- La darrera vegada que es van enfrontar ambdós equips a l’RCDE Stadium va ser l’11 de desembre de 2016. En aquell matx, l’Espanyol es va imposar als asturians per 2-1 amb gols de Caicedo i Baptistao.
- Aquest club de futbol es va fundar l'any 1905 per Anselmo López i Ignacio de Loyola Lavilla sota el nom d’Sporting Club Gijonés. No va ser el primer equip de futbol a Astúries, però sí es convertiria en el més potent de la regió.
- El seu estadi, El Molinón (actualment El Molinón-Enrique Castro Quini), és el camp més antic d’Espanya. Inaugurat el 1916, rep el seu nom referint-se a un gran molí hidràulic situat prop de la instal·lació. Compta amb una capacitat per a 30.000 espectadors.
- El 1977 s’inicia l’època més daurada de l’Sporting, aconseguint mantenir-se en la Primera Divisió per vint anys i acumulant diferents èxits, com el subcampionat de lliga la temporada 1978-79, i dues finals consecutives de la Copa durant les temporades 1980-81 i 1981-82, a més de classificar-se i participar per primera vegada a la Copa de la UEFA. Noms com Castro, Cundi, Mesa o Quini perviuen en l’imaginari col·lectiu de la Mareona (sobrenom dels aficionats sportinguistes).
Jugadors que van vestir les dues samarretes:
1. Bernardino Serrano Mori “Mino” (Sporting 1980-86; RCD Espanyol 1990-94): L’asturià va ser producte de la productiva fàbrica de talents com és El Mareo. Tot i debutar amb només 17 anys al primer equip, no li va arribar l’oportunitat de ser un fixe a la saga sportinguista fins la temporada 1984-85. Després de dues fantàstiques campanyes, el Real Madrid es faria amb els seus serveis, tot i que mai va poder demostrar la seva vàlua al Bernabéu. També breu va ser el seu pas pel Sevilla, des d’on va ser fitxat per l’Espanyol l’estiu de 1990. Fixe a l’eix defensiu durant les quatre temporades que va defendre la samarreta blanc-i-blava, encara és recordat el seu estil expeditiu i amb pocs miraments. Tot i aquesta fama, en els 153 partits que va disputar només va ser expulsat una vegada amb targeta vermella directa, i altres quatre per doble amonestació. El seu llegat no va acabar aquí, sinó que va continuar amb la presència del seu fill, Álex Serrano, a l’Espanyol B.
2. Javier Fuego Martínez (Sporting 2001-07, 2019-…; RCD Espanyol 2016-18): El migcampista de Pola de Siero també va sorgir de la pedrera sportinguista, arribant a la primera plantilla durant la temporada 2001-02. Després de sis anys fent-se un lloc al pivot defensiu la seva carrera va ser extensa en nombre d’equips: Levante, Recreativo de Huelva, Rayo, Valencia…sempre titular i cada dia amb un rendiment més alt. Amb l’arribada de Quique Sánchez Flores a la banqueta espanyolista el nom de Fuego va ser una de les exigències per la nova plantilla. I certament amb ell a la gespa es va aconseguir una forta solidesa defensiva. No en va, va ser part del rècord d’imbatibilitat de la història del club, amb 586 minuts la temporada 2016-17. Durant la segona temporada el seu protagonisme va decaure, tancant posteriorment la seva etapa com a perico, rumb a Villarreal. El 2019, ja amb 35 anys, torna a Gijón i defensa els colors del club de la seva vida, essent peça indispensable de l’equip.