Tornar
LA PRÈVIA
L’Espanyol de Barcelona i el Valencia CF s’enfronten a la dotzena jornada de LaLiga Santander al RCDE Stadium en el que serà el 161è enfrontament entre els dos equips a la història. Moltes són les històries en comú d’aquests dos històrics del futbol, els quals comparteixen la quarta posició en temporades a Primera Divisió (85).
Sabies que…?
- Espanyol i Valencia s’han enfrontat 160 vegades a LaLiga, amb 50 victòries pels nostres, 32 empats i 78 derrotes, 220 gols a favor i 263 gols en contra. Jugant com a local s’han enfrontat 80 vegades, amb un balanç de 43 victòries locals, 14 empats i 23 derrotes.
- La història d’enfrontaments s’inicia un 22 de novembre de 1931 a la primera jornada de la lliga 1931-32. A Sarrià l’Espanyol es va imposar amb un contundent 3 a 0 amb gols de Besolí, Pitus Prat i Edelmiro.
- El resultat més voluminós va ser un 5-0 la temporada 1994-95 a la jornada 36. En aquell partit van marca Lardín (2), Francisco (2) i Roberto. I el resultat amb més gols va ser un increïble 6-4 un 18 de setembre de 1949.
Partits pel record
1. Temporada 1970/71, jornada 30 (18/04/1971): RCDE 1 – Valencia CF 0. En l’any del retorn a Primera Divisió després del segon descens de la història del club, l’Espanyol rep al Valencia com a jutge d’una lliga que arriba a la darrera jornada amb tres aspirants al títol: Valencia, FC Barcelona i Atlético de Madrid. Tot i la victòria local per 1 a 0 (gol marcat per Lamata) el club ché es proclamaria campió de lliga a Sarrià afavorit per l’empat entre Atlético i Barça. Un títol que a més seria celebrat per les dues aficions (fins a 20.000 valencianistes es van desplaçar a Barcelona). Per l’anècdota va quedar que aquell fos el partit número 1.000 de l’Espanyol a Primera Divisió.
2. Temporada 1996/97, jornada 42 (21/06/1997): RCDE 3 – Valencia CF 2. Després d’una temporada amb tres entrenadors i un gran patiment per mantenir la categoria, el club arriba a la darrera jornada de lliga salvat en un dia molt especial per tots els aficionats ja que era el darrer partit que es jugaria a l’Estadi de Sarrià. Tot i que el darrer gol perico el va marcar Xosé Cobos, per la història quedarà el fet que l’últim gol marcat a Sarrià el va marcar el València, obra d’Iván Campo al minut 77.
3. Temporada 2001/02, jornada 26 (29/02/2004): RCDE 2 – Valencia CF 1. Ni els més vells socis recordaven una nevada com la que va caure a Montjuïc aquella gèlida nit de diumenge. Tot i la pluja, la neu i el vent, 18.900 valents es van desplaçar a la ‘Muntanya Màgica’ a veure un dels partits més recordats. Sobre el mantell de neu l’equip va saber adaptar-se millor a les difícils condicions del terreny de joc i va imposar-se per 2 a 1 amb doblet de Tamudo. Curiosament aquell va ser un dels millors partits jugats mai pel brasiler Fredson que tot i ser la primera vegada que veia i jugava amb neu es va multiplicar per anul·lar l’estrella valencianista Aimar.
Van vestir les dues samarretes
Són molts els jugadors i entrenadors que han vestit les samarretes d’Espanyol i València. I, sens dubte, Dani Solsona és el major exemple de jugador/ídol dels dos clubs. El ‘noi de Cornellà’ va debutar amb el club amb només 18 anys i va disputar 234 partits amb la blanc-i-blava fins que el Valencia es va fer amb els seus serveis a canvi de 35 milions de les antigues pessetes (una barbaritat aleshores).
Un altre dels jugadors importants que va destacar als dos equips va ser Francisco Joaquín Perez Rufete. Amb els de la capital del Turia ‘Rufo’ va formar part d’un dels millors equips de la història valencianista, doble campió de lliga, de la UEFA i subcampió de la Champions. El seu idil·li amb les competicions europees es traslladaria a la seva arribada a l’Espanyol ja que a la seva primera temporada al club s’arribaria a la final de la UEFA de 2007. Tres anys van ser suficients per guardar l’admiració dels pericos d’aquest jugador que avui en dia viu una segona etapa al club com a Director Esportiu.