Tornar
Prèvia RCD Espanyol - RCD Mallorca
L’Espanyol de Barcelona i el RCD Mallorca s’enfronten a la 23a jornada de LaLiga a l’RCDE Stadium. Aquest serà el 52è enfrontament entre els dos equips a primera divisió, als que s’han d’afegir dos partits a segona divisió i cinc de promoció. Fundat el 1916, el Mallorca ocupa actualment el 18è lloc a la classificació històrica de la lliga.
Sabies que…?
- Espanyol i Mallorca s’han enfrontat 51 vegades a Primera Divisió, amb 21 victòries pels nostres, 8 empats i 22 derrotes, 72 gols a favor i 72 gols en contra. Jugant com a local s’han enfrontat 27 vegades, amb un balanç de 18 victòries, 3 empats i 4 derrotes.
- El Mallorca és l’equip contra qui ha jugat l’Espanyol més vegades el club en promocions d’ascens o descens, amb un total de 5 partits i és l’únic equip amb qui s’ha hagut de jugar un partit de desempat en camp neutral (la temp.1962/63).
- La victòria més voluminosa com a local va ser un 5 a 0 la temporada 1986/87 i a domicili el resultat més favorable va ser un 1 a 5 la temp.1961/62.
- El primer nom del club vermellenc fou el de Real Sociedad Alfonso XIII, nom que va haver de canviar amb la II República convertint-se en CD Mallorca (1931) i posteriorment RCD Mallorca (1949).
Partits pel record
1. Temporada 1962/63, play-off d’ascens, partit de desempat (23/05/1963): RCD Espanyol 1 – Mallorca 0. La primera temporada de la història del club a Segona Divisió va acabar tràgicament: a tres partits del final de lliga l’Espanyol perdia el liderat en favor del Pontevedra, posició que ja no recuperaria. Com a segon classificat el club va haver de jugar la promoció d’ascens contra el Mallorca, que havia caigut a posicions de promoció a Primera Divisió. El partit d’anada, jugat a Sarrià va acabar 2 a 1 amb gols de Castaños i Boy però la tornada al Lluís Sitjar va acabar amb derrota pel mateix resultat. En aquella època el desempat passava per un tercer partit a camp neutral… i la plaça escollida va ser el Santiago Bernabéu. Per sort, els homes d’HH (Helenio Herrera) finalment s’alçarien amb l’èxit de l’ascens vencent els mallorquins per 1 a 0 (Idígoras al 77’ va marcar el gol).
2. Temporada 2008/09, jornada 27 (15/03/2009): RCD Espanyol 3 - Mallorca 3. Si un partit va marcar el punt d’inflexió en la fugida del descens d’aquella temporada va ser aquest duel, on tots els impediments no van trencar la determinació dels nostres. El matx arribava al minut 70 amb un 1 a 3 en contra i l’Espanyol amb 10, però la fe dels de Pochettino i el suport de la grada van fer igualar un partit que semblava perdut. De La Peña feia el 2-3 al 72’; deu minuts després es sanciona un lliure indirecte a la línia de l’àrea petita de la porteria que defensava el Mallorca. Els 11 jugadors vermellencs sota pals per impedir que la pilota entri… toc enrere de ‘lo pelat’ i canonada del brasiler Nené que afusellava l’únic forat que quedava a la porteria. Bogeria a Montjuïc i constatació que l’equip estava viu, molt viu. La història d’aquella salvació ha quedat en l’imaginari col·lectiu perico de grans gestes del club, demostrant que ‘sí, es pot’.
Jugadors que van vestir les dues samarretes
1. Miquel Soler (RCD Espanyol 1983-88; RCD Mallorca 1998-2003). El prometedor jugador olotí iniciava la seva singladura professional amb els blanc-i-blaus amb només 18 anys i explotava la seva figura amb Javi Clemente les temporades 1986-87 i 87-88. La seva qualitat, velocitat i les seves incursions per la banda esquerra el van portar a ser traspassat amb Valverde al FC Barcelona, on iniciaria la seva fama de ‘rodamons’ del futbol espanyol (va jugar a 7 equips diferents de primera). El seu darrer equip seria el Mallorca, on encara jugaria 5 temporades a gran nivell, guanyant Supercopa i Copa del Rei.
2. Constantin Galca (RCD Mallorca 1996-97; RCD Espanyol 1997-2001 ). Galca fou un dels herois de l’ascens del Mallorca a primera la temporada 1996-97. La seva qualitat com a organitzador i la necessitat de buscar un substitut a Francisco el van portar a Montjuïc per un traspàs de 700 milions de pessetes (quasi 4 milions d’euros). Amo i senyor del mig del camp blanc-i-blau durant cinc temporades, Galca també destacaria per tenir un autèntic guant a la cama esquerra per llençar faltes. Posteriorment el romanès tornaria com a entrenador del club la temporada 2015-16.